Mulay Muhammad II: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: del -> dels
Cap resum de modificació
Línia 1:
Abd Allah '''Mulay Muhammad III''' (Sultan Sidi Muhammad III ibn Sharif, àrab محمد بن علي الشريف) fou caid de [[Tafilalt]], fill i successor de Sultan Abul Amlak Sidi Muhammad I al-Sharif ibn Ali ([[Mulay Muhammad I]]).
 
El seu pare va agafar el poder a la regió de [[Tafilelt]] el [[1631]], residint a [[Sigilmasa]], però li era disputat per la gent de Tabuasamt i va haver de fer aliança amb Sidi Ali ibn Muhammad, que s'havia fet amb el poder al [[Sus]]. Aquesta aliança protegia al xerif de Tafilelt i la gent de Tabuasamt van pensar la manera com podrien trencar-la i van decidir fer submissió al caid del Sus. En aquesta situació el fill de Muhammad al-Sharif, Abd Allah Mulay Muhammad III, va reunir 200 homes i va atacar per sorpresa Tabuasamt; va derrotar als guerrers, va ocupar la fortalesa i va massacrar la població, obtenint un considerable botí ([[1636]]).
 
Sid Ali va reaccionar amb fúria i va ordenar al seu delegat a Sigilmasa fer presoner a Muhammad al-Sharif i enviar-lo al Sus. Així es va fer i Muhammad al-Sharif fou enviat a presència de Sidi Ali que el va tenir com un any presoner fins que el seu fill va pagar un considerable rescat per alliberar-lo (1637/1638). Durant aquest temps el fill ja va tenir el control efectiu del govern al Talfilalt, i amb el botí de Tabuasamt va poder reunir un petit exèrcit, però sobretot se li van unir gent de les tribus del Talfilalt que eren hostils a Sidi Ali, degut a que la gent d'aquest abusaven del poder i cobraven tants impostos com podien, generalment injustos i a vegades estrambòtics només per recaptar (a l'estiu un impost per estar a l'ombra i al hivern un impost per estar al sol) i quan Muhammad al-Sharif va tornar a Sigilmasa va renunciar definitivament al poder en favor del seu fill. Les forces d'aquest van expulsar a les de Sidi Ali, rebent Muhammad III formalment el jurament dels habitants de Tafilalt (1640/1641).
 
Va lluitar contra Sidi Ali al que finalment va aconseguir arrabassar la regió del Dra i va estendre els territoris controlats per la seva nissaga cap al Muluya.
Línia 9:
El [[1646]] es va enfrontar a [[Abu Abd Allah Muhammad al-Hadjdj]], xeic de la ''zawiya'' d'al-[[Dila]], que el va derrotar a la batalla d'al-Ghara. Al-Hadjdj va ocupar momentàniament [[Sigilmasa]], però finalment es va signar un tractat de pau que establia un repartiment de territoris permanent: la zona entre el [[Sàhara]] i el Djabal Ayyash seria per Muhammad, i el territori a l'altra costat de les muntanyes Ayyash seria per la ''zawiya''; cinc districtes serien cedits per Muhammad a la zawiya, amb la condició de que els seus habitants no haguessin de lluita mai contra ell: Ouled Aissa, Kasr Essuk, Kasr Benit Uthman, Kasr Halima i Isir Ferkla.
 
Aquest pacte no va durar gaire i poc després Muhammad III atacava el Ouled Aissa. Al-Hadjdj va marxar contra el xerif disposat a posar final al poder d'aquest; però el poder de Muhammad III havia crescut i els habitants de Fes i del [[Gharb]] van decidir sometre's a la seva autoritat i li van jurar lleialtat, entrant a Fes el [[10 de juliol]] de [[1649]]. Les forces d'al-Hadjdj i Muhammad III es van trobar a la rodalia de la ciutat el [[19 d'agost]] de [[1649]]. Muhammad III va patir una seriosa derrota i es va haver de retirar cap a Sigilmasa i Fes es va haver de sotmetre a al-Dila novament. Des de llavors Muhammad es va acontentar de governar al Tafilalt i el Draa.
 
El seu germà Sultan Mulay Muhammad al-Rashid ibn Sharif ([[Mulay al-Rashid]]) es va revoltar amb el suport dels àrabs de l'Angad, però fou derrotat i va abandonar Sigilmasa per temor a la seva vida, anant de ciutat en ciutat amb uns pocs seguidors; un dia va arribar a la ''kasba'' d'Ibn Mechal on hi havia un jueu molt ric; va trobar la manera de portar-lo a un parany i el va matar apoderant-se de les seves riqueses. Amb aquests diners va poder reunir una banda militar i va anar adquirint poder, i el seu nom cada vegada era conegut més lluny.
 
Muhammad III temia un atac sobtat del seu germà i va decidir atacar-lo a la plana d'Angad el [[2 d'agost]] de [[1664]]. Només iniciar-se la lluita Muhammad III va morir d'un tret i les seves forces es van desbandar, i finalment es van unir a al-Rashid.
 
Muhammad III va deixar un fill, Sidi Muhammad al-Saghir ibn Muhammad que en les seves absències va ser el seu ''khalifa'' (delegat) a Tafilelt i que va provar de succeir-lo, però no va aconseguir el suport dels guerrers i al-Rashid va assolir el poder.
 
==Referència==