Alfons Carles de Borbó i Àustria-Este: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
Línia 12:
Com el seu germà, va viure a l'exili fins que començà la [[Tercera Guerra Carlina]] el [[1872]] i aleshores Carles VII el va nomenar comandant general de Catalunya i el Centre amb la missió de dirigir la guerra en aquest sector. Va arribar acompanyat de diversos generals carlins i de la seva esposa Maria de les Neus de Bragança.
 
Després d'un dur enfrontament d'influències amb el famós [[Francesc Savalls i Massot|general Savalls]], va ser rellevat i s'ocupà del sector del [[Maestrat]]. Sota les seves ordres els carlins [[Presa de Conca|ocuparen Conca]] el 15 de juliol de [[1874]],<ref>{{citar ref-web |url=http://eldiadigital.es/not/2967/ |títol=El saqueo carlista de julio de 1874, una de las mayores afrentas a Cuenca |consulta=2/9/2013 |obra= |editor=El dia digital |data=14/7/2010 |llengua=castellà }}</ref> però va durar molt poc aquesta victòria. Fart de les tensions i disputes de poders amb els caps valencians, preferí demanar la dimissió a Carles i marxà cap a [[França]]. El 1876, acabada la guerra, va traslladar-se a l'Imperi Austro-Hongarès acabant per retirar-se de tota trama política, viatjant per molts països amb la seva esposa i fent algunes campanyes contra el duel i la maçoneria.
 
== Nomenat successor al tron carlí ==