A la dècada de 1950 una companyia italianitaliana, ''Farmitalia Research Laboratories'', començà a aillar compostos anticàncer de microbis del sòl. De la zona d'[[Apúlia]] es va trobar una soca de ''[[Streptomyces peucetius]]'' i es va aconseguir un antibiòtic efectiu contra tumors [[Murinae]]. Com que un equip francès va aconseguir resultats similars al mateix temps es va combinar els noms de ''[[Dauni]]'', que era una tribu prerromana italiana amb el francès [[ruby]], ''rubís'', pel nom del color del tint del microbi.<ref name="weiss">{{cite journal |author=Weiss RB |title=The anthracyclines: will we ever find a better doxorubicin? |journal=Seminars in Oncology |volume=19 |issue=6 |pages=670–86 |year=1992 |month=December |pmid=1462166}}</ref> Tanmateix anys després es va descobrir que la daunorubicina també era un tòxic pel cor fatal.<ref name="TanC">{{cite journal |author=Tan C, Tasaka H, Yu KP, Murphy ML, Karnofsky DA |title=Daunomycin, an antitumor antibiotic, in the treatment of neoplastic disease. Clinical evaluation with special reference to childhood leukemia |journal=Cancer |volume=20 |issue=3 |pages=333–53 |year=1967 |month=March |pmid=4290058 |doi=10.1002/1097-0142(1967)20:3<333::AID-CNCR2820200302>3.0.CO;2-K}}</ref>
