Bernabé apòstol: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: pas -> pas, ja que en
Evangeli de Bernabé
Línia 1:
{{Sant
| nom =sant Sant Bernabé o<br />Bernabeu
|nom secular =Josep ''Bar nabyā'' ("Fillfill de la profecia")
| imatge =San Barnaba.jpg
|imagesize=250px
|peufoto=Pintura anònima d'escola llombarda, del s. XVIII
|fets destacables=Company de Sant Pau, un dels primers deixebles; llegendari primer [[bisbe de Milà]]
|títols = [[màrtir]]; Apòstol de Xipre i Antiòquia; Pare de l'Església
|data de naixement =s. I
|data de mort = [[61]], lapidat
|lloc de naixement = [[Xipre]]
|lloc de mort = [[Salamina (Xipre)]]
|enterrat a=Monestir de Sant Bernabeu (Salamina, Xipre); un braç a [[San Barnaba]] ([[Marino]], Itàlia) (desaparegut per robatori); cranis venerats a S. Ambrogio (Milà), [[Endenna]] i [[Conca dei Marini]] (Itàlia)
|festivitat = [[11 de juny]]
|venerat en=Tota la cristiandat
|iconografia=amb barba; amb gaiata de pelegrí; branca d'olivera; llibre (l'''Evangeli de Sant Mateu''); amb una pila de pedres al costat
|lloc de pelegrinatge = Salamina, Milà
|data de canonització= Antiga
|supressió del culte=
|patronatge = [[Xipre]], [[AntiòquiaAntioquia de l'Orontes]]; copatró de [[Milà]]; [[Logronyo]], [[Marbella]]
}}
'''Sant Bernabé''' o '''Sant Bernabeu''' (Illailla de [[Xipre]]<ref name=EP>{{Ref-llibre |títol=Encyclopaedia Perthensis |url=http://books.google.cat/books?id=XIxojdMNp0sC&pg=PA298&dq=barnaba+milan&hl=ca&ei=6OppTaKiHY7FtAbZ7LH1DA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=7&ved=0CEsQ6AEwBg#v=onepage&q=barnaba%20milan&f=false |llengua=anglès |lloc=Oxford |data=1816 |pàgines=p.298 }}</ref> - [[Salamina (Xipre)|Salamina]], v. [[~60]]), és un [[sant]] i predicador del cristianisme del [[segle I]]. Com molts sants d'aquesta època la seva vida és una barreja del que trobem al [[Nou Testament]] , escrits [[apòcrif]]s i [[llegenda]].
 
No es troba entre els dotze [[apòstol]]s triats per [[Jesús]], però possiblement va ser un dels [[setanta deixebles]] esmentats a l'''[[Evangeli segons Lluc]]'' i és considerat apòstol pels primers [[Pares de l'Església]] i també per [[Sant Lluc|Lluc]], per la gran difusió de la paraula de Crist que va realitzar. Bernabé és venerat com a sant per l'[[Església Catòlica]], l'[[cristianisme ortodox|Església Ortodoxa]] i l'[[anglicanisme|Església Anglicana]] i la seva festivitat se celebra el [[11 de juny]].
Bernabé és venerat com a sant per l'[[Església Catòlica]], [[cristianisme ortodox|l'Església Ortodoxa]] i l'[[anglicanisme|Església Anglicana]] i la seva festivitat se celebra el [[11]] de [[juny]].
 
== Etimologia del nom ==
 
== Etimologia del nom ==
D'origen jueu però fortament hel·lenitzats, els seus pares li posen de nom Josep (en [[grec]] ''Iōsēs'') però quan va vendre els seus béns i el producte d'això ho lliurà als apòstols per a distribuir-ho entre els pobres de [[Jerusalem]] canvia el nom pel de Bernabé (''bar nabyā'') que en [[arameu]] vol dir, "fill de la [[profecia]]". Tanmateix als [[Fets dels Apòstols]] se li tradueix el nom al grec i apareix com: ''hyios paraklēseōs'', és a dir "fill de consolació":
{{citació|Josep, un [[levita]] d'origen xipriota, a qui els apòstols havien donat el sobrenom de Bernabé —que vol dir «fill de consolació»—, es va vendre un camp que posseïa i va portar els diners als peus dels apòstols.|''Fets'' 4, 36-37.}}
Linha 37 ⟶ 35:
 
== Bernabé als textos antics ==
 
La gran majoria de dades sobre la vida de Bernabé la trobem als Fets dels Apòstols tot i que també hi ha algunes referències a les [[Nou Testament#Epístoles|Epístoles Paulines]]:
 
{{citació|A l'església d'Antioquia hi havia alguns profetes i mestres: Bernabé, Simeó, que duia el sobrenom de Negre, Lluci de Cirene, Manaèn, educat a la cort amb el tetrarca Herodes, i Saule|''Fets dels Apòstols'', 13, 1.}}
{{citació|Us saluda Aristarc, el meu company de presó, i [[Marc (evangelista)|Marc]], cosí de Bernabé.|''Colossencs'', 4, 10.}}
 
Poc se sap de la seva infantesa o joventut, que va passar entre Xipre i Jerusalem. Se suposa que provenia d'una família jueva acomodada procedent de la [[diàspora]], ja que tenia terres que va vendre per ajudar a la comunitat cristiana de Jerusalem, i culte doncs se'l anomena ''mestre''. És doncs molt probable que l'amistat que mantingué amb [[Pau de Tars]] venia de l'època en la que es formaren en la llei mosàica a l'escola del [[rabí]] [[Gamaliel]]. Quan Pau regresaretorna a Jerusalem després de la seva conversió a [[Damasc]], Bernabé l'acull a casa seva i el presenta a la resta d'apòstols (Fets 9, 27). Gaudia doncs de cert prestigi i reputació, ja que Pau havia estat un visceral perseguidor dels primers cristians i el fet que fos acceptat així ho confirma.
 
La seva honradesa i el despreniment econòmic fan que els apòstols enviassin Bernabé cap [[Antioquia de l'Orontes|Antioquia]] on el ràpid creixement i prosperitat de les comunitats cristianes d'aquesta terra feien necessària una supervisió. Veient que la tasca és feixuga va a [[Tars (Turquia)|Tars]] a buscar el seu amic Pau perquè l'ajudi:
 
{{citació|Llavors Bernabé se'n va anar a Tars a buscar Saule; el va trobar i se l'endugué a Antioquia. Durant un any sencer van viure en aquella comunitat i instruïen molta gent. Fou a Antioquia on per primera vegada els deixebles van rebre el nom de cristians.|''Fets'', 11, 25-26}}
 
Finalitzat aquest període ambdós tornen a Jerusalem amb les contribucions econòmiques que les esglésies d'Antioquia havien aportat pels membres més pobres de les comunitats de Jerusalem.
Finalitzat aquest període ambdós tornen a Jerusalem amb les contribucions econòmiques que les esglésies d'Antioquia havien aportat pels membres més pobres de les comunitats de Jerusalem. Participa, juntament amb Marc el seu cosí, en el [[Pau de Tars#Els viatges de Pau|primer viatge de Pau]] cap a l'[[Àsia Menor]] i als textos passa d'estar al davant de Saule, per passar el seu nom al darrere, quan aquest agafa el nom de Pau:
 
{{citació|Bernabé i Saule, un cop acomplerta la seva missió a Jerusalem, van tornar en companyia de Joan, conegut amb el sobrenom de Marc.|''Fets'', 12, 25}}
{{citació|Així ho van fer i, per mitjà de Bernabé i de Saule.|''Fets'', 11, 30}}
Línia 56:
 
Tornen a Jerusalem al ser convocats per [[Sant Pere|Pere]] a participar en el [[Concili ecumènic#Concili de Jerusalem|Concili de Jerusalem]] per decidir si l'església ha d'obrir-se als [[Paganisme|pagans]] o no:
{{citació|Per això, [[Sant Jaume el Just|Jaume]], Cefes [Pere] i [[Sant Joan Evangelista|Joan]], considerats com a columnes, van reconèixer la gràcia que Déu m'ha concedit i en senyal de comunió ens donaren la mà, a Bernabé i a mi, perquè nosaltres anéssim als pagans, i ells, als [[circumcisió|circumcisos]],|''Gàlates'', 2, 9.}}
 
{{citació|Per això, [[Sant Jaume el Just|Jaume]], Cefes [Pere] i [[Sant Joan Evangelista|Joan]], considerats com a columnes, van reconèixer la gràcia que Déu m'ha concedit i en senyal de comunió ens donaren la mà, a Bernabé i a mi, perquè nosaltres anéssim als pagans, i ells, als [[circumcisió|circumcisos]],|''Gàlates'', 2, 9.}}
Marxa de nou a Antioquia a reforçar el missatge evangèlic i donar suport a les comunitats formades al primer viatge amb Pau. Al projectar el viatge cap a [[Síria]] i [[Cilícia]], sorgiren divergències entre ells. Bernabé es volia endur de nou a Marc, però Pau no el volia pas, ja que en el primer viatge va tenir por dels insults i les amenaces dels jueus i els va deixar sols: ''Hi hagué una forta tensió i van acabar per separar-se. Bernabé va prendre Marc amb ell i s'embarcà cap a Xipre.'' (Fets 15, 39). La ''forta tensió'' podia ser deguda també a un refredament de la relació d'amistat que tenien, ja que Pau critica la influència de Pere sobre Bernabé respecte a menjar amb [[Paganisme|gentils]]: ''Aleshores els altres jueus també es van comportar hipòcritament com ell, i fins i tot Bernabé es deixà arrossegar per aquella dissimulació'' (Gàlates 2, 13).
 
Marxa de nou a Antioquia a reforçar el missatge evangèlic i donar suport a les comunitats formades al primer viatge amb Pau. Al projectar el viatge cap a [[Síria]] i [[Cilícia]], sorgiren divergències entre ells. Bernabé es volia endur de nou a Marc, però Pau no el volia pas, ja que en el primer viatge va tenir por dels insults i les amenaces dels jueus i els va deixar sols: ''Hi hagué una forta tensió i van acabar per separar-se. Bernabé va prendre Marc amb ell i s'embarcà cap a Xipre.'' (Fets 15, 39). La ''forta“forta tensió''tensió” podia ser deguda també a un refredament de la relació d'amistat que tenien, ja que Pau critica la influència de Pere sobre Bernabé respecte a menjar amb [[Paganisme|gentils]]: ''Aleshores els altres jueus també es van comportar hipòcritament com ell, i fins i tot Bernabé es deixà arrossegar per aquella dissimulació'' (Gàlates 2, 13).
A partir d'aquest moment se sap ben poc de Bernabé. Es té constància que seguia vivint i predicant fins al [[56]] o [[57]], anys en els que Pau va escriure la primera [[epístola]] als [[Corint]]is: ''O és que Bernabé i jo som els únics que estem obligats a mantenir-nos amb el nostre propi treball?'' (1 Corintis 9, 6). Com que la cita és posterior a les tensions sorgides entre ambós, dóna a entendre que la relació d'amistat seguia intacta. Quan Pau és portat a Roma entre el [[61]] i [[63]], Marc estava al seu costat com a deixeble, i és possible que Bernabé ja no visqués.
 
A partir d'aquest moment se sap ben poc de Bernabé. Es té constància que seguia vivint i predicant fins al [[56]] o [[57]], anys en els que Pau va escriure la primera [[epístola]] als [[Corint]]is: ''O és que Bernabé i jo som els únics que estem obligats a mantenir-nos amb el nostre propi treball?'' (1 Corintis 9, 6). Com que la cita és posterior a les tensions sorgides entre ambósambdós, dóna a entendre que la relació d'amistat seguia intacta. Quan Pau és portat a Roma entre el [[61]] i [[63]], Marc estava al seu costat com a deixeble, i és possible que Bernabé ja no visqués.
Es considera un dels [[Setanta deixebles]] citats a l'''Evangeli de Sant Lluc''.
 
Es considera un dels [[Setanta deixebles]] citats a l'''[[Evangeli de Sant Lluc'']].
== El martiri ==
 
==Martiri ==
Segons alguns escrits apòcrifs, com els escrits pseudo-clementins atribuïts a [[Climent I]], va seguir predicant per [[Alexandria]], [[Roma]] i fou el primer [[Bisbe]] de [[Milà]]. Segons aquets mateixos escrits, que s'han convertit en tradició cristiana, Bernabé en un viatge de predicació a Salamina va ser martiritzat i morí [[lapidat]] per uns jueus mentre predicava.
 
Se li atribueix segons [[Tertul·lià]] l'[[Pau de Tars#Epístoles Paulines|Epístola als Hebreus]] (probablement amb falsedat) i molts [[Pares de l'Església]] creuen que va escriure l'[[Epístola de Bernabé]].
 
== ReferènciesArticles relacionats==
* [[Evangeli de Bernabé]]
{{Projectes germans|Commonscat=Saint Barnabas|q=Sant Bernabé}}
 
{{== Referències}}==
<references />
 
{{Projectes germans|Commonscat=Saint Barnabas|q=Sant Bernabé}}
{{ORDENA:Bernabe Apostol}}
 
{{ORDENA:Bernabe Apostol}}
[[Categoria:Sants xipriotes]]
[[Categoria:Personatges del Nou Testament]]
[[Categoria:Profetes del cristianisme]]
Linha 87 ⟶ 90:
[[Categoria:Setanta deixebles]]
[[Categoria:Sants de l'Àsia Menor]]
[[Categoria:Sants xipriotes]]