El virgo de Vicenteta: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
→Obra: {{CN|data=febrer de 2014}} |
||
Línia 34:
''El Virgo de Vicenteta'' es va imprimir l'any 1845 i el 1846 se'n va estrenar una versió suavitzada, amb el títol ''Pasqualo i Vicenteta o el tribunal de Favara''.<ref name="Ros">{{ref-llibre|cognom=Cantavella |nom=Rosanna |cognom2=et al. |capítol=Els Sainets de Viçanteta |urlcapítol= http://books.google.cat/books?id=tNJxQa_Yy1YC&pg=PA115|títol=Actes del Setè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Tarragona-Salou, 1985 |url=http://books.google.cat/books?id=tNJxQa_Yy1YC |llengua=valencià |editorial=Publicacions de l'abadia de Montserrat |lloc=Barcelona |data= |any=1986 |mes=novembre |pàgines=768 |col·lecció=Biblioteca Abat Oliba |isbn=978-84-7202-817-3 |ref= }}</ref> Bernat i Baldoví va signar l'obra amb el pseudònim "Una musa més puta que les gallines". La versió suau, però, la va signar amb un de més cast: "Musa de la Ribera del Xúquer".<ref name="Ros"/>
Per la seua gosadia i pels apunts escènics hilarants, sembla més aviat una obra concebuda per ser llegida més que no representada, la qual cosa és coherent amb la moral de l'època.{{CN|data=febrer de 2014}} Així doncs, ''El virgo de Vicenteta'' seria una obra destinada a circular de manera clandestina entre els senyors benestants de València i el seu entorn. Un altre suecà, [[Joan Fuster]], en el prefaci a una edició de l'obra publicada pel setmanari ''[[El Temps]]''<ref>L'edició, en un fullet de tapes roges que es va regalar amb un número de la revista, va comptar amb el suport financer de la Generalitat Valenciana. Utilitza el text corregit que [[Manuel Sanchis Guarner]] i Alfons Llorenç Gadea van enllestir per a una altra edició, clandestina i casolana, de 50 exemplars l'any 1971. A l'edició de ''El Temps'' no hi consta la data.</ref> defensa la idea que Bernat i Baldoví, pel seu caràcter conservador i cristià, no va voler fer una obra transgressora sinó en el llenguatge, i que l'autor s'hauria escandalitzat davant una obra del [[Marquès de Sade]]. Fuster no deixa de reconéixer el caràcter sorprenent d'alguns passatges, més pròxims a l'[[Teatre de l'absurd|absurd]] de [[Ionesco]] o al [[surrealisme]] que al típic sainet del segle XIX. L'obra és farcida de referències agroeròtiques, molt habituals entre els valencians, i atorga tota mena de qualificatius provinents de l'horta o del secà als òrgans sexuals: col, figa, fava, pimentó, bolet, raïm i un llarg etcètera. Bernat i Baldoví hi arriba a fer una paròdia completa del cèlebre soliloqui de Segimon a ''[[La vida es sueño]]'' de [[Pedro Calderón de la Barca|Calderón de la Barca]].<ref>{{ref-llibre|cognom=Nicolás |nom= Miquel|títol=Bernat i Baldoví i el seu temps |url= http://books.google.es/books?id=qEyv-ZSRTf4C&pg=PA430&lpg=PA430&dq=el+virgo+de+vicenteta&source=bl&ots=2YFsfPpwPi&sig=dFdDUL0z5lJq13Dqx_9i4PPVg1w&hl=es&sa=X&ei=rop7UKeIBu6U0QXz2oGQCw&ved=0CDYQ6AEwAQ#v=onepage&q=el%20virgo%20de%20vicenteta&f=false|editorial=Universitat de València |lloc=València |data=2002 |pàgines= p. 430|isbn=8437054427 |ref= }}</ref>
===Argument===
| |||