Consolació de la filosofia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot afegint {{Commonscat|Consolation of Philosophy}} a partir de sh:De consolatione philosophiae
m Correcció lingüística
Línia 3:
==L'obra==
[[Fitxer:Boethius.consolation.philosophy.jpg|thumb|right|Edició incunable de l'obra, amb il·lustracions pintades a mà, que mostra la dama Filosofia (Gant, 1485)]]
''La consolació de la filosofia'' fou escrita durant l'any que Boeci fou empresonat, i mentre esperava el judici (que acabà amb la seva condemna i execució) acusat de traiciótraïció pel rei [[ostrogot]] [[Teodoric el Gran]]. Boeci tenia fins llavors un poder considerable en l'administració de l'Estat i fou traït i acusat falsament. Aquesta experiència va inspirar el text, que reflecteix l'existència del mal en un món governat per Déu, i com, fins i tot en l'infortuni, la persona pot aspirar a la felicitat, a més d'exposar la naturalesa i la bondat de Déu. S'ha qualificat com a "de lluny, l'exemple més interessant de literatura de presó que el món ha vist mai".<ref>Citació d'origen desconegut, trobada en ''Catholic encyclopedia''.</ref>
 
Malgrat el rerefons religiós, el llibre no és estrictament de religió, sinó que s'hi estableix un vincle espiritual, però no s'explicita si es refereix al cristianisme o a qualsevol altra religió. Déu es presenta com a etern i omniscient, i com a font de tots els béns, però com una divinitat genèrica. Així, respon qüestions religioses sense fer referència explícita al cristianisme, sinó a la filosofia natural, l'[[ètica]] i a la tradició clàssica grega: hi ha harmonia entre fe i raó, i les veritats cristianes no són essencialment diferents a les veritats de la filosofia. Per a Henry Chadwick, "és una obra escrita per un [[platonisme|platonista]] que també és cristià, però no una obra cristiana."