Gustav Klimt: diferència entre les revisions

Estilísticament, els paisatges realitzats durant aquella temporada es caracteritzaven pel mateix disseny ornamental refinat i per un emfàtic ús dels motius compositius. L’espai pictòric apareix “aplanat” d’una manera tan rotunda que alguns crítics han assenyalat la possibilitat de que Klimt els pintés servint-se d’algun tipus d’[[ullera]].<ref><span style="font-size: 12px; line-height: 17.280000686645508px; background-color: rgb(255, 255, 255);">Anselm Wagner: "Klimt's Landscapes and the Telescope", </span>''Gustav Klimt Landscapes''<span style="font-size: 12px; line-height: 17.280000686645508px; background-color: rgb(255, 255, 255);">, págs. 161-171. Prestel, 2002.</span></ref>

 

L’”etapa daurada” de Klimt va venir donada per un progressiu acostament de la crítica i un gran èxit comercial. Moltes de les seves pintures d’aquest període incorporen [[Pa d'or|pa d’or]] a la pintura, tot i que aquest era un mitjà que Klimt ja havia utilitzat esporàdicament des de 1898 (''Pallas Athene'') i la seva primera versió de ''Judith'', de 1901. Després de tornar del seu viatge italià, Klimt va participar en la decoració del [[palau Stoclet]], la casa d’un opulent magnat belga. Aquest edifici es convertiria en la síntesis de l’[[Art Nouveau]] centreeuropeu.

[[Fitxer:Gustav Klimt 046.jpg|thumb|177x177px|''[[Retrat d'Adele Bloch-Bauer I]], ''venut el 2006 per un preu rècord de 135 milions de dòlars. [[Neue Galerie]], Nova York.]]