Magí Marcé i Segarra: diferència entre les revisions

'''Magí Marcé i Segarra''' ([[Vilanova i la Geltrú]], [[29 d'abril]] de [[1880]] - [[Sabadell]], [[3 de febrer]] de [[1967]]) fou un polític català i alcalde de Sabadell.<ref name=nomen>{{ref-web|url=http://ca.sabadell.cat/Nomenclator/p/dades_cat.asp?Id=1017|consulta=21 febrer 2014|títol=Nomenclàtor|editor=[[Ajuntament de Sabadell]]}}</ref>

Va estudiar als Escolapis i a l'Escola d'Arts i Oficis de Vilanova i als 12 anys el seu pare el portà a Sabadell per fer d'aprenent de manyà. Començà treballant en un petit taller metal·lúrgic i després als que serien Tallers Desveus. Format en l'ideari anarcosindicalista, sota el mestratge de [[Piotr Kropotkin]], [[Elisée Reclus]] i [[Ferrer i Guàrdia]], va ser company de militància de [[Teresa Claramunt]], [[Angel Pestaña]], [[Salvador Seguí]], [[Francesc Layret]], [[Joan Peiró]] i molts d'altres.<ref name=nomen/>

Després de la [[Setmana Tràgica]] de 1909, Marcé decidí anar-se'n a [[París]], i s'hi estigué dos anys. Quan tornà a Sabadell, deixà l'ofici de manyà i es dedicà un temps a la venda ambulant de cafè a domicili fins que traspassà el negoci al seu nebot del Cafè Líric. Aleshores Marcé arrendà el cafè El Diluvio –a la cruïlla de la carretera de Barcelona i la de Rubí–, que era centre de trobada de gent d'esquerres i va ser refugi estratègic durant els fets de l'Obrera de 1917, i el va regentar durant molts anys. Fins i tot va llogar una part de l'immoble al [[Bloc Obrer i Camperol]] quan s'acabava de constituir. En representació del [[Círcol Republicà Federal]], l'1 de febrer de 1934 va ser nomenat alcalde per unanimitat del consistori, amb un equip de govern que, a part del CRF, era format per gent d'[[ERC]] i un representant de la [[USC]]. Va ser la primera vegada que una dona, [[Fidela Renom]] pel [[CRF]], assolia una regidoria municipal. Però aquest consistori va durar poc, perquè com a conseqüència dels [[fets d'Octubre]] del 1934 fou suspès de les seves funcions per l'autoritat militar. Després del triomf de les esquerres a les eleccions del 16 de febrer de 1936, Marcé tornà a l'alcaldia, però a penes passats tres mesos demanà de ser rellevat del càrrec per motius de salut i el substituí Joan Miralles. El gener de 1939, Marcé s'exilià a França. Va tornar el 1940, per insistència de l'alcalde [[Josep M. Marcet]], que avalava el seu retorn, perquè durant la guerra havia acollit i protegit a casa seva diverses persones que eren objecte de persecució per les seves creences.<ref name=nomen/>