Rajola: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 13:
El format típic de les rajoles de terracota fetes a mà era un quadrat de 25 cm de costat. Amb la industrialització, les opcions uniformes com les rajoles sense vitrificar substituir les fabricades a mà. En època molt recent, el gust per formes de decoració naturals, més autèntiques, ha recuperat la fabricació artesanal. Tanmateix, les històriques rajoles de terracota, clàssiques, austeres, elegants, s'utilitzen gairebé exclusivament per a la pavimentació de sòls, mentre que la rajola vidriada, amb la seva varietat de colors, estils i dissenys, acapara la major part del mercat. Ja des de finals del segle XX, seguint els imperatius de la comoditat, les rajoles de fàcil neteja i manteniment es van imposar sobre els criteris estètics. No obstant això, la rajola petita, el [[mosaic]], ha experimentat un ressorgiment en els últims anys.
 
=== ElsL'escacat escacsflamenc flamencso neerlandès ===
[[fitxer: A View of Delft through an Imaginary Loggia (1663) Daniel Vosmaer.jpg|thumb|300|left|Sòl escacat en una "Vista de Delft" des d'una «loggia» imaginària , pintat per [[Daniel Vosmaer]] el 1663.]]
La història de la pintura flamenca i neerlandesa en els segles XVII i XVII és rica en documentació visual sobre els gustos i, en conseqüència, el volum de producció, en matèria de solera. El model bàsic i més popular era l'[[escacat]], un vell disseny renaixentista que els comerciants flamencs i neerlandesos van importar d'Itàlia i que reprodueix un tauler d'escacs o de dames.
 
Ja al llindar del segle XVII, la potència industrial i comercial de la [[Ceràmica de Delft|porcellana de Delft]] en els [[Països Baixos]], va desenvolupar en l'univers de la rajola una col·lecció de dissenys blaus i blancs d'inspiració oriental. Les peces es van fer més fines i delicades. Tècnicament, es va introduir un tipus d'ornamentació amb línies de color porpra de manganès sobre l'argila abans que arribés l'estat [[biscuit]] i després s'aplicava un blau sota coberta. Finalment es cobria tot amb un vernís de plom i estany.