Obre el menú principal
Enrajolat de fantasia carioca en l'escala Selaron de Rio de Janeiro

Una rajola, rajol o cairó és una llosa o lloseta manufacturada, fabricada en diferents tipus i tècniques de ceràmica, o també de pedra, cautxú, suro, vidre, metall, plàstic, etc. Primitivament es va anomenar rajola el maó quadrat i fi, de forma rectangular o poligonal i de diferents mides, usat per a fer paviments. En arqueologia, es defineix com un maó poc gruixut o rajola per cobrir terres i parets, i en general de superfície polida. En el camp lingüístic, Coromines hom el suposa derivat de pedra rajola o maó superposat, per oposició a la pedra natural que conformés una superfície habitable.[1]

Contingut

OrígensModifica

 
Esplanada d'Espanya, passeig marítim amb enrajolat fent aigües, a la capital alacantina

L'enrajolament o procés de cobrir superfícies amb rajola, té una llarga tradició arqueològica i artística en interiors i una presència distintiva en l'arquitectura metropolitana (carrers, places, voreres, parcs, escalinates, etc.).[2]

Les rajoles de fang cuit més antigues daten de la Babilònia del segle IX aC. Fent abstracció del que va poder oferir en aquest camp l'Extrem Orient i seguint les grans cultures occidentals, cal esmentar la gran indústria romana de rajoles de terracota, tècnica i ús que van restar en estat latent fins al segle XIII, quan els àrabs els van reintroduir a la península Ibèrica. Els imperatius d'austeritat de l'Alcorà estimularien la creació d'enlluernadors dissenys geomètrics en els sòls i les parets dels palaus reials i les mesquites d'Al-Àndalus.

El fang cuit amb vernís a l'estany també és una tècnica originada a Orient Mitjà. Després de cuita, la rajola es cobria amb vernís blanc i es decorava amb pigments abans de coure-de nou per a aconseguir una superfície brillant. Al seu torn, la majòlica italiana es considera una versió europea d'aquesta tècnica.

El format típic de les rajoles de terracota fetes a mà era un quadrat de 25 cm de costat. Amb la industrialització, les opcions uniformes com les rajoles sense vitrificar substituïren les fabricades a mà. En època molt recent, el gust per formes de decoració naturals, més autèntiques, n'ha recuperat la fabricació artesanal. Tanmateix, les històriques rajoles de terracota, clàssiques, austeres, elegants, s'utilitzen gairebé exclusivament per a la pavimentació de sòls, mentre que la rajola vidriada, amb la seva varietat de colors, estils i dissenys, acapara la major part del mercat. Ja d'ençà de la fi del segle XX, seguint els imperatius de la comoditat, les rajoles de fàcil neteja i manteniment es van imposar sobre els criteris estètics. No obstant això, la rajola petita, el mosaic, ha experimentat un ressorgiment en els darrers anys.

L'escacat flamenc o neerlandèsModifica

 
Sòl escacat en una vista de Delft des d'una «loggia» imaginària, pintat per Daniel Vosmaer el 1663

La història de la pintura flamenca i neerlandesa durant el seu segle d'or (el segle xvii) és rica en documentació visual sobre els gustos i, en conseqüència, dins el volum de producció, en matèria de sòls i altres estils d'interiors. El model bàsic i més popular era l'escacat, un vell disseny renaixentista que els comerciants flamencs i neerlandesos van importar d'Itàlia i que reprodueix un tauler d'escacs o de dames.

Ja al llindar del segle XVII, la potència industrial i comercial de la porcellana de Delft en els Països Baixos va desenvolupar en l'univers de la rajola una col·lecció de dissenys blaus i blancs d'inspiració oriental. Les peces es van fer més fines i delicades. Tècnicament, es va introduir un tipus d'ornamentació amb línies de color porpra de manganès sobre l'argila abans que arribés l'estat biscuit i després s'aplicava un blau sota coberta. Finalment, es cobria tot amb un vernís de plom i estany.

Instal·lacióModifica

El sòl de rajola es fixa a la superfície del pis o paret amb un procés elemental de paleta, en la seva especialitat de solera: un morter bàsicament compost de calç o ciment (conglomerants), sorra i aigua, que en assecar-se adquireix una constitució molt dura, encara que menor que la del formigó, cosa que permet la transferència de pes i calor a través de tot l'enllosat.

MaterialsModifica

Pedra 
Causa de la seva resistència i que no pateixen desgast notoris amb el pas del temps, les rajoles de pedra, molt indicades per a exteriors, també poden ser utilitzades en interiors o en zones on hi hagi molt de trànsit de persones.
Terratzo 
El terratzo és una imitació de la pedra. Es neteja fàcilment i és un material molt dur que suporta bastant bé les inclemències del temps. Ha caigut en desús enfront d'altres materials més moderns.[Nota 1]
Gres porcellànic 
El gres porcellànic fabricat és dur, resistent i poc porós. El seu preu és elevat enfront d'altres materials. Es neteja fàcilment i suporta qualsevol producte de neteja.
Metall 
Menys utilitzades, les rajoles metàl·liques s'utilitzen en panells de protecció de la cuina i en zones exposades a l'abocament de productes químics perquè és fàcil de netejar.
Marbre 
El marbre és un material calcari, porós i bastant delicat. Inconvenients, molts: els alts preus, difícil de netejar (per ser un material porós absorbeix els líquids amb força facilitat deixant marques), es ratlla amb facilitat i suporta pocs productes de neteja. Avantatges: la seva bellesa i el distintiu de categoria social.
Ceràmica 
La ceràmica és el material més utilitzat, ja que es comercialitza amb diferents acabats, dissenys i estils. Es compon d'argiles, fundents, sílice, productes colorants i altres materials. És un material impermeable i resistent en funció del gruix. Al contrari que les antigues rajoles de paret de les edificacions romanes, àmplies i artísticament treballades, la rajola moderna tendeix a ser més petita (rajoleta) i menys elaborada. En aquest apartat caldria citar el taulell.

GaleriaModifica

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. Caro Bellido, Antonio. Diccionari de termes ceràmics i de terrisseria. Cadis: Agrija Edicions, 2008. ISBN 84-96191-07-9. 
  2. Avaluació de l'impacte ambiental dels paviments urbans exteriors, tesi de Beatriz Francalacci da Silva.

NotesModifica

  1. Però la política de recuperació de la identitat cultural està incentivant en determinats municipis el rescat del terratzo tradicional. És el cas de la «rajola de raïms i fulles de vinya» en el paviment de la ciutat de de Logroño. http://www.larioja.com/20110403/rioja-logrono/historia-baldosa-patrimonio-logrono-20110403.html
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rajola