Pintura barroca als Països Baixos
La pintura barroca als Països Baixos és la pintura produïda a la República de les Set Províncies Unides durant el que es coneix com l'Edat d'Or Holandesa, un període en la història holandesa que generalment s'ubica al segle XVII.[1]
El control acèrrim que la corona castellana havia tingut sobre el territori dels Països Baixos havia minvat en triomfar la revolta de la República de les Set Províncies Unides i el final de la Guerra dels vuitanta anys (1568-1648) que va portar la independència holandesa. Els Països Baixos del sud varen continuar sota el domini castellà fins al Tractat d'Utrecht de 1713.
La nova República Holandesa era la nació més pròspera a Europa, i liderava el comerç europeu, la ciència i l'art. Les províncies holandeses del nord que conformaven el nou estat havien estat tradicionalment centres artístics menys importants que les ciutats de Flandes al sud, i les agitacions i trasllats a gran escala de la població per la guerra, i l'aguda pausa provocada per la monarquia i les tradicions culturals catòliques, significaven que l'art holandès havia de reinventar-se totalment, un repte del qual sortiria reforçada.
Un tret distintiu del període és la proliferació de gèneres de pintures, amb la majoria d'artistes realitzant la seva producció artística dins d'un d'aquests. El ple desenvolupament d'aquesta especialització es veu des final dels anys 1620 i fins a la Invasió francesa de 1672, on s'ubica el període central de l'Edat d'Or de la pintura.
Aquest moviment adopta diferents direccions segons el territori:
- A la nova república del nord, protestant i burgesa, hi ha una major diversitat de gèneres pictòrics i diversificació temàtica.
- Als Països Baixos espanyols catòliques i aristocràtiques la pintura d'història i la temàtica religiosa s'imposen.
Pintura als Països Baixos del SudModifica
L'època d'esplendor de les escoles flamenques, durant el barroc, es redueix a la naturalista d'Anvers del segle XVII el cap de la qual i àdhuc el fundador es considera l'insigne Rubens (1577-1640) pintor, gravador, arquitecte, humanista i diplomàtic.
Aquest geni universal en pintura, que es va formar a Anvers i a Itàlia i a qui s'atribueixen prop de 2.300 quadres de tot gènere es distingeix per la seva brillant imaginació creadora, per la seva viva expressió de sentiments, amb tendència a les actituds dramàtiques i de vegades amb excés, la seva estudiada composició sovint és amarada de sensualitat, el seu dibuix es mostra rotund amb robustes formes i la seva senzillesa en la coloració resulta brillant i correctament combinada.
Entre els nombrosos deixebles de Rubens passa pel millor Anton van Dyck i entre els seus condeixebles o companys Jacob Jordaens, ambdós d'Anvers. Van Dyck va ser el gran retratista d'aristòcrates del seu temps, solament comparable amb Velázquez i va sobresortir així mateix en pintura d'història. Se li atribueixen en conjunt uns 1.500 quadres. Jordanes és proper pel que fa als dos anteriors en el realisme i colorit, tot i això, les seves figures no disposen d'aquella noblesa ni el seu pinzell resulta tant prolífic.
Cal destacar també, dels molts artistes que es van inspirar en Rubens i van rebre les seves lliçons, la nissaga Teniers (David Teniers el Vell i els seus fills Abraham i David Teniers el Jove) per la seva enginyosa pintura de gènere i els seus paisatges.
ReferènciesModifica
- ↑ En termes històrics generals, s'acostuma a considerar el 1702 com el final de l'Edat d'Or, una fita que encaixa raonablement bé en la pintura.
Vegeu tambéModifica
BibliografiaModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pintura barroca als Països Baixos |
- Alpers, Svetlana. The art of describing: Dutch art in the seventeenth century (en anglès). University of Chicago Press, 15 April 1984. ISBN 9780226015132 [Consulta: 11 novembre 2010].
- Ekkart, Rudolf E. O.; Lyons, Rebecca; Buvelot, Quentin; Marieke de Winkel, Mauritshuis (Hague, Netherlands), National Gallery (Great Britain). Dutch portraits: the age of Rembrandt and Frans Hals (en anglès). Royal Picture Gallery Mauritshuis, 2007. ISBN 9781857093636 [Consulta: 11 novembre 2010].
- Franits, Wayne E. Dutch seventeenth-century genre painting: its stylistic and thematic evolution (en anglès). Yale University Press, 2004. ISBN 9780300102376 [Consulta: 11 novembre 2010].
- Fuchs, Rudolf Herman. Dutch painting (en anglès). Thames and Hudson, 1985. ISBN 9780500201671 [Consulta: 11 novembre 2010].
- Lloyd, Christopher. Enchanting the eye: Dutch paintings of the golden age (en anglès). Royal Collection Enterprises, 2004. ISBN 9781902163901 [Consulta: 11 novembre 2010].
- MacLaren, Neil; Brown, Christopher. The Dutch school: 1600-1900 (en anglès). National Gallery, 1991 [Consulta: 11 novembre 2010].
- Prak, Maarten Roy; Epstein, Stephan R. Guilds, innovation, and the European economy, 1400-1800 (en anglès). Cambridge University Press, 2008. ISBN 9780521887175 [Consulta: 11 novembre 2010].
- Reitlinger, Gerald. The Economics of Taste: The rise and fall of the picture market, 1760-1960 (en anglès). 1. Holt Rinehart and Winston [Consulta: 11 novembre 2010].
- Schama, Simon. The embarrassment of riches: an interpretation of Dutch culture in the Golden Age (en anglès). University of California Press, September 1988. ISBN 9780520061477 [Consulta: 11 novembre 2010].
- Shawe-Taylor, Desmond; Scott, Jennifer. Bruegel to Rubens: masterpieces of Flemish painting (en anglès). Royal Collection Publications, 2007. ISBN 9781905686001 [Consulta: 11 novembre 2010].
- Slive, Seymour. Dutch painting 1600-1800 (en anglès). Yale University Press, 1995. ISBN 9780300074512 [Consulta: 11 novembre 2010].