Gerberga (reina dels Francs): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: la esposa -> l'esposa de |
mCap resum de modificació |
||
Línia 1:
'''Gerberga''' fou l'esposa de [[Carloman I]], [[rei dels francs]], i cunyada de [[Carlemany]]. Se sap molt poc de Gerberga i el seu origen. Sembla clar que no era filla de [[Desideri d'Ístria]], rei de Llombardia i que aquesta atribució que apareix de vegades
▲Se sap molt poc de Gerberga i el seu origen. Sembla clar que no era filla de [[Desideri d'Ístria]], rei de Llombardia i que aquesta atribució que apareix de vegades està basada en un error entre ella i la princesa llombarda Desiderata, casada amb Carlemany. El seu origen era franc segons deixa escrit el papa [[Esteve III]] en una carta a Carlemany i Carloman, on diu: "...mercès a la voluntat del vostre pare [Pipi el Breu] els dos [Carlemany i Carloman] esteu ara casats amb dues belles dones franques".
Gerberga va tenir amb Carloman almenys dos fills. Com que el matrimoni va ser vers 768 o 769 i Carloman I va morir el 4 de desembre de 771, no serien més de tres, probablement només dos, Pipí i [[Cunegunda d'Austràsia]]. El primer és anomenat pel seu nom però el nom de l'altre fill o fills no és citat per les fonts. A la mort de Carloman, Gerberga esperava que el seu fill heretaria el regne del pare, i fins i tot que ella seria la regent; però Carlemany, amb el suport dels principals nobles, es va apoderar del territori ([[Burgúndia]], [[Provença]], [[Gòtia]] o [[Septimània]], [[Alsàcia]] i [[Suàbia]]). Gerberga va fugir amb els seus fills; els ''Annales Lobienses'' diuen que "''uxor eius [Karlomannus] cum duobus filiis et Otgario marchione...''" va fugir a la cort de Desideri a [[Pavia]] i que aquest va donar suport a la reclamació de Pipí. [[Einhard]], el biògraf de Carlemany, no dona cap raó especial per la fugida. Desideri estava enfrontat amb Carlemany perquè aquest havia repudiat poc abans a Desiderata, la filla del rei llombard, i va demanar al papa [[Adrià I]] (9 de febrer del 772-795) la coronació de Pipí com a rei dels Francs i el reconeixement del dret a succeir al seu pare.
Linha 7 ⟶ 5:
El 773 Carlemany va envair Itàlia i va assetjar a Desideri a Pavia. Gerberga es va refugiar amb els seus fills, amb Adalgis (fill de Desideri) i amb el seu fidel conseller el marquès Otger, a Verona, la principal fortalesa llombarda. Pavia va caure el juny del 774 i Verona ja havia estat conquerida poc abans. Gerberga, els seus fills i Otger foren portats davant de Carlemany. La seva sort es desconeguda, ja que no tornen a ser esmentats. Pipí fou tonsurat i se suposa que tots foren enviats a monestirs com fou el cas per Desideri i la seva família.
Quan Gerberga va fugir es diu que ho va fer amb els seus fills, un sens dubte Pipí, però l'altre o altres no se'n dóna ni el nom ni el sexe. La princesa anomenada Cunegunda d'Austràsia seria aquesta altre fill (filla). A la pàgina 198 de la "''Histoire des Francs''" de 1846, de Pierre-Denis, Comte de [[Peyronnet]], es dona com a nom del segon fill el de Siagri (''Syagrius'') però això sembla ser especulatiu.
==
*Pierre Riché, ''Les Carolingiens, une famille qui fit l'Europe'', Paris, Hachette, col·leció «Pluriel», 1983 (reimpr. 1997), 490 pàgs. (ISBN 2-01-278851-3)
*[http://fmg.ac/Projects/MedLands/CAROLINGIANS.htm MNedieval Genealogy]
| |||