Yaqub ibn al-Layth: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: intenció -> intenció, ja que va
m Corregit: es -> és de
Línia 3:
Yakub va deixar el comerç dels productes de coure (tradicional a la família) i va entrar al servei dels caps ''ayyar'' Salih ibn al-Nadr i Dirham ibn Nasr que dominaven a [[Zarang]], la capital del país; aviat els va suplantar i va agafar el poder i fou reconegut com a emir de Sistan l'abril del 861; Salih ibn al-Nadr va fugir a l'est de la província, a [[Bust]], i va demanar ajut al ''[[zunbil]]'', el sobirà local del [[Zamindawar]] i [[Zabulistan]]; després de diversos combats Yakub va capturar Salih i el va matar als inicis del 865; el ''zunbil'' fou derrotat i va morir en combat a [[al-Rukhkhadj]] (que després fou la regió de [[Kandahar]]) el mateix any 865. Yakub va pactar amb els kharagites, als que abans havia combatut, i molts d'ells foren incorporats al seu exèrcit.
 
Yakub estava disposat llavors a atacar als [[Tahírides del Khorasan|tahírides]], nominals governadors del Sistan esés de 854 (i governadors efectius del Khorasan) en nom del califa. Es van produir alguns xocs a la frontera entre les zones d'influència saffàrida i tahírida, segurament en discussions sobre la recaptació d'impostos. El 866/867 va atacar [[Herat]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Frye |nom=Richard Nelson |títol=The Cambridge History of Iran |volum=vol.4 |url=http://books.google.es/books?id=hvx9jq_2L3EC&pg=PA114&dq=tahirid+khurasan+873&hl=ca&sa=X&ei=DWzEUv39M63H7AbKqoC4DQ&ved=0CEIQ6AEwAg#v=onepage&q=tahirid%20khurasan%20873&f=false |llengua=anglès |editorial=Cambridge University Press |data=1975 |pàgines=114 |isbn=0521200938}}</ref> i [[Pushang]] i va capturar a diversos membres de la ''tahiriyya'' (els partidaris dels tahírides o potser alguns parents de l'emir). Les converses pel seu alliberament van portar a Yakub als seus primers contactes amb el califa abbàssida [[al-Mútazz (abbàssida)|al-Mútazz]] (866-869) que li va oferir el govern del [[Fars]] i [[Kirman]] si era capaç de dominar-los (des de el 865 estava en mans de Muhammad ibn Wasil al-Tamimi que s'havia revoltat i apoderat de les dues províncies); Yakub, actuant per compte del califa, va prendre possessió del Kirman on els partidaris de Muhammad ibn Wasil se li van unir. Yakub va anar a Fars el 868/869 i va deixar un governador a Kirman; va aconseguir dominar gran part del Fars, però finalment Muhammad ibn Wasil va derrotar al seu exèrcit i es va haver de retirar (869).
 
El 870 Yakub va fer una campanya militar que el va portar a Kabul, Bamitan i [[Pandjir]], creuant tot el [[Zabulistan]] a través de [[Gazni]] perseguint al fill de l'antic ''zunbil''; una segona expedició (872) el va permetre capturar al fill del ''zunbil'' a la fortalesa de Nay Laman; la seva sort es desconeguda però probablement fou executat. Yakub va seguir des de aquesta fortalesa cap al nord, en direcció a [[Balkh]], que va arrabassar al seu sobirà Dawud ibn Abi Dawud, de la dinastia [[Abu Dawúdida]]; aquesta campanya li va donar el control temporal de les mines de plata del Pandjir i del [[Badakhxan]], i es van encunyar monedes entre 872 i 875. Aquestes operacions van acabar amb la dinastia dels ''zunbils'' que fins aleshores (i durant dos segles) havien aturar la progressió dels àrabs cap a l'est.