Traditio legis: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
mCap resum de modificació
Línia 1:
[[Imatge: Battistero1407 di- sMilano - S. giovanniLorenzo in- fonte,Cappella mosaiciS. delAquilino 390- ca.Traditio traditioLegis legis- 01Dall'Orto - 18-May-2007.jpg |thumb|dreta|250px350px|«DOMINUSMosaic LEGEMa DAT»l'absis, baptisteris. deIV. SanCapella GiovanniSan in FonteAquilino, mosaicSan deLorenzo, ~390Milà. ]]
 
La '''''traditio legis''''' ésva unser temauna de les principals creacions de la primera [[iconogràficiconografia]] propicristiana. Pròpia de l'[[art paleocristià]], en el qualmostra [[Crist]] entregaen unel [[pergamí]]moment alsd'entregar [[apòstol]]s,el rotlle de la Llei normalmenta [[Sant Pere apòstol|sant Pere]] ien presència de [[Sant Pau apòstol|sant Pau]]. Representai representa la transmissió del missatge evangèlic als apòstols. El contingut teològic és important i es mostra amb riquesa de detalls, i el sentit polític és clar:<ref>{{ref-llibre|cognom=Castelnuovo |nom=Enrico |cognom2=Sergi |nom2=Giuseppe |títol=Arte e historia en la Edad Media |capítol=SEGRE MONTEL, Constanza. "Mosaico" |pàgina=570 |editorial=Akal |lloc=Madrid |data=2013 |isbn=978-84-460-2496-5 |llengua= |ref= }}</ref> el fet que sant Pere, el "pare de l'Església", sigui el perceptor no és gratuït ja que és en ell que es fonamenta l'autoritat [[Papa|papal]].
 
ElInicialment nomelaborades donatamb a aquest tipus de representació prové d'un mosaic a latècniques [[cúpulaEscultura|escultòriques]] del baptisteri dei [[San Giovanni in FonteMosaic|musives]], aràpidament Nàpolsen queferen mostraús Cristaltres entregantarts, acom Perel'[[Vori|ebúrnia]], unl'[[orfebreria]], pergamíla en[[pintura elmural]], qual apareixenla les paraules "DOMINUS LEGEM DAT"[[miniatura]]... Va començar a ser utilitzat en el context funerari i les primeres mostres es troben en sarcòfags., El tema va ser usualsovint en mosaics[[estuc]]. i també en pintures murals i miniatures i en escultures; sS'utilitzà en l'àmbit territorial de l'[[Imperi Romà]] i en estils posteriors al paleocristià: ([[Art carolingi|carolingi]], [[Art otonià|otonià]], i [[Art romànic|romànic]]) principalment. El nom donat a aquest tipus de representació prové d'un mosaic a la [[cúpula]] del baptisteri de [[San Giovanni in Fonte]] a Nàpols que mostra Crist entregant a Pere un pergamí en el qual apareixen les paraules "DOMINUS LEGEM DAT".
 
Les influències de l'escena es troben en la tradició imperial romana en la que és l'emperador qui fa entrega d'un document a un subordinat. Una mostra és el Sarcòfag de Leocadi, conservat al [[Museu Nacional Arqueològic de Tarragona]], on Pere rep la Llei amb les mans cobertes, tal com es rebien dels emperadors com a símbol de respecte. El [[cristianisme]] va adaptar el contingut al seu missatge ideològic, sovint incloent el símbol de Crist, XP (χριστoς, ''khristós''), i és freqüent que a CristJesús situat entre Pere i Pau s'hi afegeixin altres personatges, normalment altres apòstols, però també bisbes, clergues, donants.<ref>{{ref-llibre|cognom=Castelnuovo |nom=Enrico |cognom2=Sergi |nom2=Giuseppe |títol=Arte e historia en la Edad Media |capítol=EXNER, Matthias. "Estucos" |pàgines=517-518 |editorial=Akal |lloc=Madrid |data=2013 |isbn=978-84-460-2496-5 |llengua= |ref= }}</ref> El fet que sant Pere sigui freqüentment el perceptor no és gratuït ja que és en ell que es fonamenta l'autoritat [[Papa|papal]]. Mostra de la importància atorgada a l'escena, una d'elles es va ubicar a l'absis de l'antiga basílica de [[Sant Pere de Roma]].<ref>{{ref-llibre|cognom=Ensoli |nom=Serena |nom2=Eugenio |cognom2=La Rocca |títol=Aurea Roma: dalla città pagana alla città cristiana, 2000 |capítol= |pàgines= |citació= |editorial= |lloc= |data= |isbn= |url= |ref= }}</ref>
 
Una mostra de ''traditio legis'' és el Sarcòfag de Leocadi, conservat al [[Museu Nacional Arqueològic de Tarragona]], on Pere rep la Llei amb les mans cobertes, tal com es rebien dels emperadors com a símbol de respecte. Mostra de la importància atorgada a l'escena, una d'elles es va ubicar a l'absis de l'antiga basílica de [[Sant Pere de Roma]];<ref>{{ref-llibre|cognom=Ensoli |nom=Serena |nom2=Eugenio |cognom2=La Rocca |títol=Aurea Roma: dalla città pagana alla città cristiana, 2000 |capítol= |pàgines= |citació= |editorial= |lloc= |data= |isbn= |url= |ref= }}</ref> aquí, Crist apareix dempeus sobre els quatre rius del paradís<ref group="n.">El Gènesi descriu la Terra com a un quadrat que sura a l'Univers i en el seu centre hi neixen quatre rius en direcció als punts cardinals; els quatre rius dibuixen una creu.</ref> donant el rotlle de la Llei a Pere, que se situa a la seva esquerra davant de Pau celebrant.
 
{{galeria
|títol=''Traditio legis''
|amplada=250
|alçada=250330
|línies=23
|peu=Selecció de Commons
|Fitxer: 8713 - Roma, museo civiltà Romana - Sarcofago di Stilicone - Foto Giovanni Dall'Orto 12-Apr-2008.jpg | Sarcòfag d'Stilicone, (s.estuc IV)de ~385. Museo Civiltà Romana, Roma.
|Fitxer: Battistero di s. giovanni in fonte, mosaici del 390 ca. traditio legis 01.jpg|«DOMINUS LEGEM DAT», mosaic de ~390. Baptisteri de San Giovanni in Fonte.
|Fitxer: 1407 - Milano - S. Lorenzo - Cappella S. Aquilino - Traditio Legis - Dall'Orto - 18-May-2007.jpg | Mosaic a l'absis (s. IV). Capella San Aquilino, San Lorenzo, Milà.
|Fitxer: 'Traditio legis', capitell de Sant Cugat del Vallès.jpg | Capitell malmès amb 'Traditio'traditio legis'', (stalla en pedra de Montjuïc del ss. XII)-XIII. [[Monestir de Sant Cugat|Sant Cugat del Vallès]].
}}
 
== Vegeu també ==
* [[Símbols del cristianisme]]
 
== Referències ==
<references />
 
<references group="n."/>
 
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Traditio legis}}
* [http://www.udc.es/dep/com/castellano/arte_virtual/fichas/paleocristiano/pintura/artecristiano_ficha02_l09.html ''Sarcófago Traditio Legis'', a Arte paleocristiano. Escultura funeraria en relieve]
== Referències ==
<references />
 
{{ORDENA:Traditio Legis}}