Expedició del diputat militar: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
Cap resum de modificació |
||
Línia 4:
peu_de_foto=|
nom_de_la_batalla=Expedició del diputat militar|
campanya = [[Guerra dels catalans (1713-1714)]]|
front = [[Front exterior de la Guerra dels Catalans|Front exterior]]|
conflicte=[[Guerra de Successió Espanyola]]|
data=[[9 d'agost]] de [[1713]] a [[5 d'octubre]] del 1713|
localitat=[[Principat de Catalunya]]|
resultat=Victòria borbònica|
mapa=|
bàndol1 = '''Dues Corones borbòniques'''
{{Bandera|Espanya 1701-1760}} [[Monarquia Absoluta Borbònica|Corona Espanyola]]<br />
{{Bandera|França regne}} [[Regne de França|Corona Francesa]]|
bàndol2= '''[[Tres Comuns de Catalunya]]'''
[[Fitxer:St George's Cross Crowned Badge.svg|12px|Diputació del General de Catalunya]] [[Diputació del General de Catalunya|Diputació]]<br />
[[Fitxer:Escudo de Barcelona.svg|12px|Consell de Cent de Barcelona]] [[Consell de Cent]]<br />
[[Fitxer:Royal arms of Aragon (Lozenge shaped and Crowned).svg|12px|Braç militar]] [[Braç militar de Catalunya|Braç Militar]]|
general1='''[[Felip V d'Espanya|Reial Exèrcit de Felip V]]''' <br/>{{Bandera|Escut Felip V}} [[José Carrillo de Albornoz]] <br/>{{Bandera|Escut Felip V}} [[Feliciano Bracamonte]]|
general2='''[[Exèrcit de Catalunya]]''' <br/> [[Fitxer:Insignia Sant Jordi.PNG|15px|Creu de Sant Jordi]] [[Rafael Nebot]] <br/> [[Fitxer:Insignia Sant Jordi.PNG|15px|Creu de Sant Jordi]] Diputat [[Antoni de Berenguer i de Novell|Antoni de Berenguer]] |
força_numèrica1=|
força_numèrica2=|
Linha 21 ⟶ 27:
batalla_posterior=|
}}
{{FixHTML|mid}}
{{GSE-Campanya Catalunya}}
{{FixHTML|end}}
L''''Expedició del diputat militar''' o '''Expedició del Braç Militar''' fou una operació militar duta a terme entre [[9 d'agost]] i el [[5 d'octubre]] del [[1713]] durant la [[Guerra dels
==
{{AP|Guerra dels Catalans (1713-1714)}}
El [[14 de març]] de [[1713]] a [[Utrecht]] els plenipotenciaris de Carles d'Àustria firmaren el «[[Conveni per a l'evacuació de Catalunya]]». Aquest tractat fou ratificat el [[22 de juny]] de [[1713]] pels representants de Felip V i Carles d'Àustria en el «[[Conveni de l'Hospitalet]]», que establia la fi de la guerra per l'[[1 de juliol]] de [[1713]]. Però malgrat el tractat els [[Tres Comuns de Catalunya]] —institucions d'autogovern catalanes— convocaren una [[Junta General de Braços de Catalunya]] que el [[9 de juliol]] de [[1713]] proclamà unilateralment que continuaven la guerra contra Felip V i contra França. Evacuades les tropes austriacistes, ocupada quasi tota Catalunya per les tropes borbòniques, i reduïts els resistents a Barcelona, els Tres Comuns alçaren ràpidament l'[[exèrcit de Catalunya]] nomenant-ne per general comandant [[Antonio de Villarroel]].
Finalment el [[25 de juliol]] de [[1713]] les tropes borbòniques al comandament del [[Restaino Cantelmo-Stuart y Brancia|duc de Pópoli]] van arribar davant les muralles de Barcelona. Tot seguit Pópoli va sol·licitar l'obediència de la ciutat a Felip V, sol·licitud rebutjada el mateix dia.<ref>[[#SANPERE|Sanpere (1905: 202)]]</ref> Davant la impossibilitat de prendre Barcelona a l'assalt per la manca d'artilleria pesada que pogués abatre les muralles i limitat per les carències tècniques i tàctiques de les tropes de Felip V, Popoli va adoptar l'estratègia que des de feia segles s'havia seguit en els setges als quals s'havia sotmès Barcelona. Va bloquejar la ciutat per terra i va centranr el millor de les seves tropes a la conquesta de la fortalesa de Montjuïc des de la qual, una vegada presa, podria obligar a la rendició de la ciutat.<ref>[[#SANPERE|Sanpere (1905: 226)]]</ref>
El [[30 de novembre]] de 1713, diada de [[Sant Andreu apòstol|Sant Andreu]], els 5 magistrats del [[Consell de Cent]] de Barcelona finalitzaren el seu mandat anual i foren escollits els nous consellers. [[Rafael Casanova]] fou escollit nou [[Conseller en Cap]] de Barcelona, màxima autoritat de la ciutat. El càrrec duia aparellat el grau de coronel de la [[Coronela de Barcelona]], la base més nombrosa de la guarnició, i el de cap militar de la plaça, i es convertí en l'ànima de la resistència.<ref>Ferran Valls i Taberner i Ferran Soldevila, ''[http://books.google.cat/books?id=sYhPzJ24_lkC&pg=PA477&dq=casanova+1714&hl=ca&ei=wTiLTLX9Cs7-OdnG8YgL&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=10&ved=0CFgQ6AEwCTgK#v=onepage&q=casanova%201714&f=false Història de Catalunya]'', p.477</ref> El nou govern de la ciutat canvià l'estratègia defensiva duta a terme fins llavors per Villarroel, coman, a l'espera d'ajuda exterior, per una ofensiva, en la que se sortiria a l'acat dels assetjants i organitzar un aixecament a l'interior amb per desgastar les línies d'aprovisionament i desviar efectius, mitjançant [[Antoni Desvalls i de Vergós]], el marquès de Poal<ref>{{Ref-llibre |cognom=Galisteo |nom=Roger |títol=Entre Castilla y Cataluña |url=http://books.google.es/books?id=Lzx9g09G3T4C&pg=PA629&dq=villarroel+thoar+montjuic&hl=ca&sa=X&ei=jrjQUc2xFMS1Pf7tgfAK&ved=0CDsQ6AEwAQ#v=onepage&q=tohar&f=false |llengua=castellà |editorial=Bubok |data=2013 |pàgines=629 |isbn=8468633666}}</ref> amb el finançament del comerciant [[Amador Dalmau i Colom]].{{sfn|Sanpere i Miquel|2001 (1905)|230-231}}▼
A l'interior de Barcelona la Junta de Braços havia nomenat una junta de govern, la «Junta dels 36». Aquesta va abanderar el llançament d'una expedició que, sortint des de Barcelona sota el comandament del general [[germans Nebot|Rafael Nebot]] i el nou diputat militar de la Generalitat [[Antoni de Berenguer i de Novell|Antoni de Berenguer]], havia d'enllaçar amb les tres aïllades fortaleses que encara resistien —el [[Castell de Cardona]], el [[Castell d'Hostalric]] i [[El Castell de Ciutat]]— i reclutar quantes tropes de voluntaris poguessin. L'operació s'hauria de completar amb el retorn de l'expedició a Barcelona, on assaltarien per l'esquena a les tropes borbòniques mentre que des de l'interior de la ciutat sortirien en massa les tropes de [[Antonio de Villarroel|Villarroel]], assestant així un cop definitiu a l'exèrcit de Felip V.<ref>[[#SANPERE|Sanpere (1905: 214)]]</ref>
L'entrada a fons de França significà l'arribada de més soldats i armament per ampliar el bloqueig marítim i terrestre de la ciutat i reforçar també les guarnicions de ciutats com [[Vic]], [[Manresa]], [[Martorell]], [[Mataró]], [[Ripoll]], [[Lleida]], [[Hostalric]] o [[Vilafranca del Penedès|Vilafranca]].▼
Entre el maig i el juny la revolta d'Antoni Desvalls havia donat pas a la proliferació d'unitats de miquelets, a part de les columnes que organitzava el marquès per fustigar l'enemic amb les que va presentar batalla als borbònics el 7 de maig en el [[Combat de Mura]], derrotant la columna de [[Diego Gonzalez]],<ref name=diccionari>{{Ref-llibre |cognom=Albertí |nom=Santiago |títol=Diccionari biogràfic |volum=vol.2 (D-L) |url=http://books.google.es/books?id=lagUAQAAIAAJ&q=1705+milicies+populars+moragues&dq=1705+milicies+populars+moragues&hl=ca&sa=X&ei=fVuNUYWaHMyAhAe35IHQAw&ved=0CDEQ6AEwAA |llengua= |editorial=Albertí |data=1969 |pàgines=44 |isbn=}}</ref> després de fer una [[batalla de Manresa|incursió sobre Manresa]] en la que va derrotar el regiment borbònic napolità de [[Félix Álvarez de la Escalera]], dirigint-se posteriorment a [[Terrassa]], [[Combat d'Esparraguera|sent atacat]] el dia 9 a [[Esparreguera]] per un destacament sortit de [[Martorell]].<ref name=diccionari/> A finals de maig les forces exteriors es componien de la guarnició de Cardona, de la columna de Poal amb 1.280 infants i 146 genets, 300 infants en els castells de Sant Martí Sarroca, Masquefa, Orpí i Castellbell, 400 miquelets al Camp de Tarragona,<ref name=GS>{{ref-web|url=http://www.guerradesuccessio.cat/01conflicte.html |títol=El Conflicte |consulta=29/7/2013 |obra= |editor=guerradesuccessio.cat |data= |llengua= }}</ref> i partides d'uns 200 miquelets a l'alt Berguedà i el Lluçanès.<ref name=GS/> Al sud el coronel Antoni Vidal havia aplegat decenes de combatents que es refugiaven a les muntanyes de Prades.<ref name=GS/> A primers de maig el general [[Josep Moragues i Mas]], que s'havia retirat a [[Sort]] va decidir tornar al combatir. Amb la gent que va poder recollir va provar, inútilment, de [[Setge de Castellciutat (1714)|bloquejar Castellciutat]].<ref>{{Ref-llibre |cognom= |nom= |títol=Terra lliure: punto de partida 1979-1995. Una biografia autorizada |url=http://books.google.es/books?id=1QrL4Id9hCoC&pg=PA113&dq=moragues+castellciutat+1713&hl=ca&sa=X&ei=I8f2UbC7GqeJ7AbnlICQCQ&ved=0CDoQ6AEwAg#v=onepage&q=moragues%20castellciutat%201713&f=false |llengua=castellà |editorial=Txalaparta |data=2013 |pàgines=113 |isbn=8415313454}}</ref> El general Vallejo va intentar sufocar la rebel·lió i va prendre ostatges, i entre ells a la dona de Moragues, tots van ser conduïts a Balaguer, però van ser rescatats amb un cop de ma el 24 de juny 1714.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Pladevall i Font |nom=Antoni |títol=El General Josep Moragues. Heroi i Màrtir de Catalunya |url= |llengua= |editorial=Abadia Editors |data=2007 |pàgines=103 |isbn=978-84-96292-72-7}}</ref> Moragues va deixar l'esposa a Cardona i es va concentrar en la defensa del Pallars.{{sfn|Albertí|1969|p=290}}▼
== La campanya ==
[[José Carrillo de Albornoz]], [[comte de Montemar]], al capdavant del [[Campo volante de Cataluña]]{{sfn|Sanpere i Miquel|2001 (1905)|236}} formà diverses columnes, amb un total de deu mil homes comandats pels generals Arpajon, Vallejo i [[Feliciano de Bracamonte]], el [[mariscal]] Gabriel Cano, el brigadier Gandolfo i el comte de Fiennes,{{sfn|Sanpere i Miquel|2001 (1905)|247-251}}
Linha 55 ⟶ 58:
== Conseqüències ==
El [[6 d'octubre]] de [[1713]] un grup de 600 fusellers dels caps Amill i Rau i soldats dels regiments de la Fe i Sant Jordi, abandonats a Alella, ataquen el cordó per la zona del Guinardó{{sfn|de Castellví i Obando|1999|p=662}} i uns 380 aconsegueixen entrar a Barcelona. L'endemà per la banda de Montjuïc nous grups aconseguiran entrar a la ciutat.{{sfn|de Castellví i Obando|1999|p=662}}
[[Rafael de Nebot i Font]] fou culpat, amb [[Antoni de Berenguer i de Novell]], del fracàs de l'expedició i enviat a [[Viena]] per ser jutjat per l'emperador.<ref>{{Ref-llibre |cognom= |nom= |títol=Anales De La Real Academia Matritense De Heráldica y Genealogía VIII (2004-II). Homenaje a Don Faustino Menéndez Pidal de Navascués |url=http://books.google.es/books?id=WFBm5ZjbR3gC&pg=PA789&lpg=PA789&dq=nebot+caldes+d%27estrac&source=bl&ots=zX5IiSt6hC&sig=ctkiWDaKWisRynO7KB2mumj-U8Q&hl=ca&sa=X&ei=sBD8UdnXC-2V7AbkjIGIAw&ved=0CEoQ6AEwAw#v=onepage&q=nebot%20caldes%20d%27estrac&f=false |llengua= |editorial=Real Academia Matritense de Heráldica y Genealogía |data=2004 |pàgines= |isbn=}}</ref>
▲El [[30 de novembre]] de [[1713]], diada de [[Sant Andreu apòstol|Sant Andreu]], els 5 magistrats del [[Consell de Cent]] de Barcelona finalitzaren el seu mandat anual i foren escollits els nous consellers. [[Rafael Casanova]] fou escollit nou [[Conseller en Cap]] de Barcelona, màxima autoritat de la ciutat. El càrrec duia aparellat el grau de coronel de la [[Coronela de Barcelona]], la base més nombrosa de la guarnició, i el de cap militar de la plaça, i es convertí en l'ànima de la resistència.<ref>Ferran Valls i Taberner i Ferran Soldevila, ''[http://books.google.cat/books?id=sYhPzJ24_lkC&pg=PA477&dq=casanova+1714&hl=ca&ei=wTiLTLX9Cs7-OdnG8YgL&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=10&ved=0CFgQ6AEwCTgK#v=onepage&q=casanova%201714&f=false Història de Catalunya]'', p.477</ref> El nou govern de la ciutat canvià l'estratègia defensiva duta a terme fins llavors per Villarroel, coman, a l'espera d'ajuda exterior, per una ofensiva, en la que se sortiria a l'acat dels assetjants i organitzar un aixecament a l'interior amb per desgastar les línies d'aprovisionament i desviar efectius, mitjançant [[Antoni Desvalls i de Vergós]], el marquès de Poal<ref>{{Ref-llibre |cognom=Galisteo |nom=Roger |títol=Entre Castilla y Cataluña |url=http://books.google.es/books?id=Lzx9g09G3T4C&pg=PA629&dq=villarroel+thoar+montjuic&hl=ca&sa=X&ei=jrjQUc2xFMS1Pf7tgfAK&ved=0CDsQ6AEwAQ#v=onepage&q=tohar&f=false |llengua=castellà |editorial=Bubok |data=2013 |pàgines=629 |isbn=8468633666}}</ref> amb el finançament del comerciant [[Amador Dalmau i Colom]].{{sfn|Sanpere i Miquel|2001 (1905)|230-231}}
▲L'entrada a fons de França significà l'arribada de més soldats i armament per ampliar el bloqueig marítim i terrestre de la ciutat i reforçar també les guarnicions de ciutats com [[Vic]], [[Manresa]], [[Martorell]], [[Mataró]], [[Ripoll]], [[Lleida]], [[Hostalric]] o [[Vilafranca del Penedès|Vilafranca]].
▲Entre el maig i el juny la revolta d'Antoni Desvalls havia donat pas a la proliferació d'unitats de miquelets, a part de les columnes que organitzava el marquès per fustigar l'enemic amb les que va presentar batalla als borbònics el 7 de maig en el [[Combat de Mura]], derrotant la columna de [[Diego Gonzalez]],<ref name=diccionari>{{Ref-llibre |cognom=Albertí |nom=Santiago |títol=Diccionari biogràfic |volum=vol.2 (D-L) |url=http://books.google.es/books?id=lagUAQAAIAAJ&q=1705+milicies+populars+moragues&dq=1705+milicies+populars+moragues&hl=ca&sa=X&ei=fVuNUYWaHMyAhAe35IHQAw&ved=0CDEQ6AEwAA |llengua= |editorial=Albertí |data=1969 |pàgines=44 |isbn=}}</ref> després de fer una [[batalla de Manresa|incursió sobre Manresa]] en la que va derrotar el regiment borbònic napolità de [[Félix Álvarez de la Escalera]], dirigint-se posteriorment a [[Terrassa]], [[Combat d'Esparraguera|sent atacat]] el dia 9 a [[Esparreguera]] per un destacament sortit de [[Martorell]].<ref name=diccionari/> A finals de maig les forces exteriors es componien de la guarnició de Cardona, de la columna de Poal amb 1.280 infants i 146 genets, 300 infants en els castells de Sant Martí Sarroca, Masquefa, Orpí i Castellbell, 400 miquelets al Camp de Tarragona,<ref name=GS>{{ref-web|url=http://www.guerradesuccessio.cat/01conflicte.html |títol=El Conflicte |consulta=29/7/2013 |obra= |editor=guerradesuccessio.cat |data= |llengua= }}</ref> i partides d'uns 200 miquelets a l'alt Berguedà i el Lluçanès.<ref name=GS/> Al sud el coronel Antoni Vidal havia aplegat decenes de combatents que es refugiaven a les muntanyes de Prades.<ref name=GS/> A primers de maig el general [[Josep Moragues i Mas]], que s'havia retirat a [[Sort]] va decidir tornar al combatir. Amb la gent que va poder recollir va provar, inútilment, de [[Setge de Castellciutat (1714)|bloquejar Castellciutat]].<ref>{{Ref-llibre |cognom= |nom= |títol=Terra lliure: punto de partida 1979-1995. Una biografia autorizada |url=http://books.google.es/books?id=1QrL4Id9hCoC&pg=PA113&dq=moragues+castellciutat+1713&hl=ca&sa=X&ei=I8f2UbC7GqeJ7AbnlICQCQ&ved=0CDoQ6AEwAg#v=onepage&q=moragues%20castellciutat%201713&f=false |llengua=castellà |editorial=Txalaparta |data=2013 |pàgines=113 |isbn=8415313454}}</ref> El general Vallejo va intentar sufocar la rebel·lió i va prendre ostatges, i entre ells a la dona de Moragues, tots van ser conduïts a Balaguer, però van ser rescatats amb un cop de ma el 24 de juny 1714.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Pladevall i Font |nom=Antoni |títol=El General Josep Moragues. Heroi i Màrtir de Catalunya |url= |llengua= |editorial=Abadia Editors |data=2007 |pàgines=103 |isbn=978-84-96292-72-7}}</ref> Moragues va deixar l'esposa a Cardona i es va concentrar en la defensa del Pallars.{{sfn|Albertí|1969|p=290}}
== Vegeu també ==
Linha 75 ⟶ 84:
{{ORDENA:Brac Militar, Expedicio Del}}
[[Categoria:Guerra
[[Categoria:Segle
| |||