Mahdia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: un -> una zona |
m LanguageTool: correccions ortogràfiques i gramaticals |
||
Línia 7:
== Història ==
Els darrers [[aglàbides]] ja havien abandonat [[Kairuan]] per Tunis, millor situada. El califa fatimita va dir que tenia una premonició i va buscar un lloc per la seva capital. La ciutat fou construïda sobre
[[Fitxer:Mahdia_fatimita.jpg|thumb|Mahdia fatimita]]
Diversos texts indiquen que a la zona ja hi havia hagut un establiment púnic i després roma, que va portar el nom de ''[[Gummi]]'' i en àrab Djumma. L'elecció del lloc fou el 309 de l'hègira ([[912]]/[[913]]) i la inauguració de la ciutat el 8 de shawwal del 308 ([[20 de febrer]] del [[921]]). Un mur de 175 metres barrava el pas cap a l'istme (amb un antemur 40 metres abans) i els murs tenien una amplada de més de 8 metres. La porta era de ferro ornada de lleons de bronze amb un vestíbul (anomenat Al-Sakifa al-Kahla, modernament transformat en Skifa kahla) de 33 metres de llarg per 5,10 d'ample. A la nova ciutat hi havia dos palaus (un
La ciutat no va ser mai poblada massivament, i la gent vivia al barri de Zawila, fora dels murs, barri que fou envoltat d'una rasa per [[Al-Kaim]] ([[934]]-[[946]]), fill i successor d'Al-Mahdi. El [[943]] va esclatar la revolta del [[kharigita]] [[nukkarita]] [[Abu Yazid al-Nukkari]], anomenat l'home de l'ase, que es va apoderar de Kairuan i va assetjar Mahdia (gener a octubre del [[945]]) i només fou aturat per les muralles de la ciutat. La revolta fou finalment esclafada, però el nou califa [[Almansor|Al-Mansur]] ([[946]]-[[953]]) va decidir sortir de la ciutat i fundar una nova seu a [[Al-Mansuriya]], a la vora de Kairuan (setembre del [[948]]), just al lloc on havia obtingut la victòria final decisiva sobre l'home de l'ase. Els seus successors ja van residir al Caire.
Línia 25:
El [[20 de juliol]] de [[1390]] fou atacada pels genovesos amb suport de cavallers francesos i anglesos i dirigit per [[Lluís II de Borbó]], en un atac massiu que va durar fins al [[20 de setembre]] de [[1390]]. La ciutat va resistir l'atac però va haver de pagar un tribut per obtenir l'aixecament del setge.
[[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles V]] la va atacar el [[1509]] però no se'n va apoderar. Una vegada amb els hàfsides sota la seva protecció ([[1535]]) es va establir a la ciutat una guarnició ([[1539]]), però el [[1540]] va caure en mans del pirata [[Dragut]]. Al cap d'uns mesos en fou expulsat però la va recuperar tot seguit qui s'hi va mantenir fins al [[8 de setembre]] de [[1550]]
El [[1689]] va patir una epidèmia de pesta; el [[1740]] fou evacuada per la població durament castigada per [[Alí Paixà]] per castigar a la ciutat per la seva fidelitat al seu oncle. El [[1848]] hi havia prou cristians per crear una parròquia. El [[1858]] va patir una epidèmia de colera que va fer estralls. Durant la revolta de [[1864]] els camperols de la zona van saquejar la ciutat ([[25 d'abril]] de [[1864]]). L'expedició dita de Zarruk i les exigències dels creditors van arruïnar la ciutat.
| |||