Khair ed-Din Barba-rossa: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: el inici -> l'inici del |
m Corregit: el hivern -> l'hivern. La |
||
Línia 32:
El [[1538]] va ocupar les illes de [[Skiatos]], [[Skiros]], [[Tinos]], [[Andros]], [[Karpatos]], [[Kandeleusa]] i altres illes menors venecianes de la [[mar Egea]]; Creta fou saquejada una setmana i es van fer 15.000 presoners. El 27 de setembre es va enfrontar a la flota cristana (el [[Papa]], [[Venècia]] i l'Emperador) manada per [[Andrea Doria]] a la [[batalla de Préveza]] (120 naus otomanes i 139 galeres i 70 vaixells cristians), però l'almirall imperial es va retirar després d'uns combats preliminars (Doria i Barba-rossa mantenien contactes secrets). Khair ed-Din va perseguir a Doria fins a [[Santa Maura]]. El [[1539]] Barba-rossa va conquerir [[Castelnuovo]] (ocupada l'any anterior per la coalició cristiana), i el [[1540]] l'expedició que envia comandada per [[Piali Hamet]],<ref>Sir William Godfrey Fothergill ''The Rock of the Gibraltarians; A History of Gibraltar'', p.73–75. Fairleigh Dickinson University Press, 1987. Londres i Toronto {{en}} ISBN 0-8386-3237-8</ref> i [[Caramaní]] a [[Saqueig de Gibraltar (1540)|saquejar Gibraltar]] és derrotada al seu retorn a la [[batalla de l'illa d'Alboran]].
Apareix un altra vegada el [[1543]] quan la flota otomana [[Guerra d'Itàlia (1542 - 1546)|ajudava a la francesa]] a la Mediterrània occidental; va devastar les costes italianes i es va aturar a [[Reggio de l'Emília]]. A [[Marsella]] es va unir al duc d'[[Enghien]], comandant de la flota francesa i junts van saquejar [[Villefranche]] i van [[Setge de Niça (1543)|assetjar Niça]] sense èxit i quan va arribar la flota de Doria i l'exèrcit de terra manat per [[Alfonso de Ávalos]]. Khair ed-Din es va retirar a [[Toló]] per passar
Els dos darrers anys de la seva vida els va dedicar a obres pietoses.
| |||