Berenguer I d'Itàlia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: d'Spoleto -> de Spoleto]], aspirant |
m Corregit: d'Spoleto -> de Spoleto]]. Berenguer |
||
Línia 27:
El [[893]], Arnulf va enviar el seu fill Zwentibold (fill il·legítim) a Itàlia. Aquest es va reunir amb Berenguer i junts van llençar un ofensiva que va arraconar Guiu a Pavia. Sembla que Guiu els va subornar i aquests van desaprofitar l'ocasió de derrotar-lo definitivament. El [[894]], Arnulf va dirigir un nou atac contra Guiu i junt amb Berenguer, van derrotar-lo a [[Bèrgam]] i van prendre el control de [[Pavia]] i [[Milà]]. Berenguer va marxar a la [[Toscana]] amb l'exercit d'Arnulf, quan de sobte el va abandonar i va tornar a [[Llombardia]]. Es va estendre el rumor que s'havia girat contra el rei i que havia tornat de la [[Toscana]] portant amb ell a [[Adalbert II de Toscana]]. No se sap si el rumor era cert o no, però Berenguer va ser deposat de Friül i substituït per Walfred, el més alt conseller de Berenguer, però Walfred va morir aviat i el tron va quedar vacant.
Arnulf, que havia estat coronat emperador pel Papa [[Formós I]], va deixar Itàlia a càrrec del seu fill Ratold, però aquest aviat tornar a Alemanya a través del [[llac de Como]], deixant Itàlia sota el control de Berenguer, que va fer un pacte amb [[Lambert II de Spoleto|Lambert]], fill i successor de [[Guiu
La pau no va durar massa temps. Berenguer va reunir un exèrcit i va avançar cap a Pavia, però Lambert el va derrotar a [[Borgo San Donnino]] i el va fer presoner. Uns dies després, el [[15 d'octubre]] de [[898]], Lambert moria. Berenguer va quedar lliure i es va fer amb el control de tot el regne convertint-se de nou en rei únic.
| |||