Revisió del 23:09, 8 març 2014 modifica Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m Corregit: d'Stravropol -> de Stravropol. La ← Edició anterior		Revisió del 12:32, 10 març 2014 modifica desfés Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m Corregit: extendre>estendre Edició següent →
Línia 28: La seva societat era organitzada sota principis clànics i tribals, amb un nombre creixent de trets feudals a partir del segle XVI. El cap de l'estructura política era el ''biy'', i amb els fills i d'altres parents masculins, els ''murzas'', eren els caps de l'''ulus''. El poder central era força limitat, i els ''murza'' exercien una política exterior sobirana. Després venien els ''nuraddin'', que tenien al seu càrrec la defensa de la fronera occidental, mentre que el ''kekovat'' (tercer rangle) era a càrrec de l'oriental. La seva capital era Saraychik, al marge oriental del baix Volga. Endemés de l'aristocràcia feudal, els dignataris religiosos musulmans, sobretot els ''sayyids'', jugaven un rol molt important en la seva estructura social. == Història == El seu establiment com a poble és realacionat amb la creació de l'Estat Nogai, creat per [[Edigü]] (l' ''Edigey'' de les cròniques russes), el cèlebre general de l'estat tàtar de l'[[Horda daurada]], ètnicament turco-mongol. L' ''ulus'' (patriomoni) dels nogais se separà de l'Horda daurada el [[1390]]; llur pàtria d'origen eren les grans terres de pasturatge, exteses entre els rius Emba i Yayik (avui Ural) i es traslladaren a l'àrea estepària del Càucas Septentrional. Sota el regnat del fill d'Edigu, [[Nur al Din]] (1426-1440), les tribus nogais s'~~extengueren~~estengueren pel [[Volga]], i cap al [[1550]], ocuparen el territori entre el Volga i l'Ural. Durant els segles XV-XVI l'Horda Nogai esdevé un estat tàtar important, sucdessor de l'Horda d'Or; comprenia diverses tribus turco-tàrtares qu jugarien un rol actiu en la formació de nombrosos pobles túrquics actuals, com [[tàtar]]s, [[baixkir]]s, [[kazak]]s i [[karakalpak]]s. La força política dominant de l'Horda Nogai fou sense dubte la tribu mangit, de la que era originari Edigü. Per això es donaren el nom de ''Mangit'' en el primer segle de la seva independència política. En el segle XV, la Gran Horda Nogai constituïa la força militar més poderosa d'Europa Oriental, ja que podia mobilitzar 100.000 efectius a cavall. Vivien en tendes de feltre (iurtes) i el seus abillaments eren similars als dels tàtars i baixkirs. Eren musulmans sunnites hanafites, a diferència de la resta de pobles caucàcsics, però mantenien creences màgiques i espiritistes, sensibles en casos de malaltia i mort. Fins al 1860 foren pastors nòmades per excel·lència (ramats de xais, cavalls i camells), i no practicaven l'agricultura (llevat el [[mill]]) ni l'artesania, ja que tots aquests productes eren obtinguts com a botí. Tots els homes adults eren guerrers (uns 200.000 el 1550) en una població potser de 350.000 habitants

Nogais: diferència entre les revisions