Concepció Badia i Millàs: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: filles -> filles, ja que el |
m Corregit: d'altres -> altres peces |
||
Línia 64:
El 24 de març de 1916, el vaixell que porta de nou cap a Barcelona Granados i la seva dona des de Nova York, on acaba d'estrenar les ''Goyescas'' a la [[Metropolitan Opera]], és enfonsat pels alemanys. En la seva darrera carta des del vaixell, dirigida a Rosa Culmell, li agraeix la manera com ha preparat la seva jove deixebla. La mort sobtada del Mestre que venerava trasbalsa Conxita. Considerada pel món musical hereva de Granados (la cèlebre Alícia de Larrocha li escriu "''A tu, que ets el més pròxim que ens queda del nostre Granados''",),<ref name="ALAVEDRA"/> cantà a tots els homenatges que se li van fer a Barcelona, Lió, Madrid, etc. Tot i el cop, Conxita segueix estudiant amb Vidal Nonell al [[Conservatori del Liceu]] i esdevé la gran liederista de l'esplendorosa vida musical que viuen [[Barcelona]] i [[Catalunya]].
El 22 de gener de 1918, estrena al [[Palau de la Música]] ''L’infantament meravellós de Schaharazada'' que el propi compositor [[Robert Gerhard]] li ha dedicat. L'any següent es casa amb Ricard Agustí, amb [[Felip Pedrell]] com a padrí de noces, de qui, entre
Juntament amb l'elit del món artístic català, rep [[Manuel de Falla]] a la seva arribada a Barcelona i comença així una relació molt fructífera que s'allargarà fins a la mort del compositor a l'exili argentí. Entre altres estrenes dels anys vint, el 1927 canta les ''Cançons epigramàtiques'' d’[[Amadeu Vives]] que ell mateix li dedica, acompanyada pel prestigiós pianista lleidatà [[Ricard Viñes]], així com els ''Nous madrigals'' i el recull ''Amoroses'' d’[[Apel·les Mestres]].
| |||