Jerez de la Frontera: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: Es -> És també
m Corregit: tant -> tan bon
Línia 65:
A la caiguda del califat fou centre d'un petit regne o taifa (l' '''Emirat de Xerès''') sota la dinastia dels Banu Djizrun, una família de notables berbers. La mateix família dominava a [[Arcos de la Frontera|Arcos]] i a Jazira (probablement [[Cadis]]). La dinastia va governar de 1011 a 1069; el 1053 van esdevenir vassalls dels [[abbadites]] de [[Emirat de Sevilla|Sevilla]], que va annexionar l'estat el 1069, dominant-lo fins a la conquesta [[almoràvit]] el 1091.
 
El 1145 s'hi va revoltar contra els almoràvits el cap [[Abu-l-Ghamr ibn Azzun]], fill d'[[Azzun ibn Ghalbun]], rei de [[Molina d'Aragó]] fins al 1129, que era vassall del rei de [[emirat de Granada|Granada]]; Ibn Azzun va dominar la zona i la de Ronda i es va fer independent iniciant les segones taifes. Va seguir al front de la taifa fins a la conquesta [[almohade]], als que es va sotmetre tanttan bon punt van arribar (1147) i hi va restar fidel; no va participar en la revolta dels diversos reis de taifes contra [[Abd al-Mumin ibn Ali]] i va participar en la conquesta de [[Sevilla]] i l'expulsió dels almoràvits d'[[Algesires]]; va enviar forces per fer aixecar el setge al que [[Alfons VII de Castella]] sotmetia a [[Còrdova]] i va participar de manera destacada a la [[batalla de Zaabula]] o Zaghabuka del abril/maig del 1158 (al nord d'[[Alcalá de Guadaira]]) al costat del príncep Sayyid Yusuf, fill (i després successor) d'Abd al-Mumin ibn Ali, en contra de la milícia cristiana d'[[Àvila]] dirigida pel comte Sancho Gimeno el Desigual, en la qual Abu l-Ghamr va trobar la mort. Sota el seu govern es van construir les muralles i el paper defensiu de la ciutat es va incrementar. La ciutat tenia llavors 16.000 habitants.
 
El 1176 Xerès i Arcos foren atacades per [[Ferran II de Lleó]], i després per [[Ibn Hud]] de [[taifa de Múrcia|Múrcia]] (1229) que precisament fou derrotat a Xerès pels castellans el 1230; el 1231 Xerès va passar a Sevilla però Múrcia la va recuperar el 1233 fins al 1238 que els almohades la van recuperar. El 1242 va caure en poder dels [[hàfsides]] de [[Tunísia|Tunis]]. La conquesta de Sevilla pels castellans el 1248 va obligar a Xerès a declarar vassallatge a [[Ferran III de Castella]] (1255). Després de la revolta [[mudèjar]] de 1264, Arcos, Xerès, [[Medina Sidonia]], [[Vejer de la Frontera|Vejer]], [[Sanlúcar de Barrameda|Sanlúcar]] i altres, foren annexionades pel rei [[Alfons X]] "el Savi". L'afegit "de la Frontera" al nom de la ciutat es refereix a la seva situació com a frontera entre les regions en les quals històricament s'assentaven cristians i musulmans durant l'últim període de la [[Reconquesta]] (frontera amb el regne de Granada). La ciutat de ''Sharisha'' que apareix a les fonts musulmanes no correspon a Xerès de la Frontera sinó a [[Jerez de los Caballeros]] a la [[província de Badajoz]].