Sàsser: diferència entre les revisions

Quan el futur [[Alfons III el Benigne]] inicià la conquesta de [[Sardenya]] el [[1323]], Sàsser li va oferir voluntàriament la seva fidelitat, i ell li confirmà els privilegis. Poc després, però, la ciutat es va rebel·lar a causa del mal govern dels oficials enviats pel rei de la [[Corona d'Aragó]], que no respectaven els drets locals, i sota la instigació genovesa. Els rebels mataren el potestat i es van proclamar independents entre el 1325-1326. Un cop sotmesa la ciutat, s'hi va construir un castell, però els habitants es tornaren a rebel·lar el 1329, cosa que provocà una forta repressió amb l'exili dels habitants i la repoblació amb catalans i aragonesos. Els [[família Doria|Doria]] van setjar la ciutat el 1347, però fou alliberada pel jutge [[Marià IV d'Arborea]] amb suport aragonès. Els genovesos atacaren la ciutat novament el 1353, però fracassaren.

 

 

Quan el [[regne de Castella]] i la [[corona d'Aragó]] es van unir, Sàsser continuà mantenint els estatuts propis. Esdevingué la seu del [[tribunal de la Inquisició]] a [[Sardenya]] i es va mantenir en pau llevat quan una expedició francesa devastà la ciutat el 1527. Cap al 1720 fou incorporada al [[Regne del Piemont]], qui va oprimir la ciutat amb forts impostos i especulant amb el blat, cosa que provocà dues fortes revoltes antifeudals el [[1780]] i el [[1795]], molt durament reprimides. El [[1802]] es tornà a revoltar amb suport dels francesos que havien ocupat [[Còrsega]]. Va romandre des d'aleshores sota la sobirania del Regne del Piemont, fins que el 1847 passà a formar part del [[Regne d'Itàlia (1861–1946)|Regne d'Itàlia]].