Domenico Scarlatti: diferència entre les revisions

Scarlatti va escriure al voltant de cinc-centes sonates, generalment en un únic moviment d'estructura binària. Tot i això, contenen tota una gamma d'expressions musicals i d'invenció formal. La seua dificultat tècnica ha provocat que sovint siguen considerades simples estudis de virtuosisme, però la moderna tècnica pianística deu molt a la seua influència. Les sonates manifesten audàcia harmònica i un arriscat ús de la [[Modulació (música)|modulació]] (canvi d'una [[tonalitat (música)|tonalitat]] a una altra), frescor i varietat d'invenció i una vigorosa intel·lectualitat en el tractament temàtic i estructural que oculten el seu to "popular".

 

 

# La clara influència de la música popular espanyola: l'ús que Scarlatti fa del mode Frigi i d'altres inflexions tonals, més o menys alienes a la centralitat musical europea, en són símptomes obvis, així com d'acords en cluster extremadament dissonants i d'altres tècniques que semblen una imitació de la guitarra. També s'hi troben préstecs de la música àrab i jueva.