Furs de Sobrarb: diferència entre les revisions

Els '''Furs del regne de SobrarbeSobrarb''' són un mite bastit pel constitucionalisme aragonès durant l'[[edat moderna]] per legitimar històricament la lluita contra la ideologia cesarista que propugnava la primacia del rei per sobre de les lleis. En un ambient polític que propugnava l'increment de l'autoritarisme reial els constitucionalistes aragonesos inventaren la llegenda d'un regne que hauria existit a l'alt [[Aragó]] amb capital [[L'Aïnsa]]. Aquest mític regne es basava en l'històric [[Comtat de SobrarbeSobrarb]] i segons la llegenda hauria tingut els primers furs; un cop aprovats, els aragonesos escolliren un rei, al qual obligaren a jurar els furs. La màxima que resumia aquesta ideologia constitucionalista es resumeix en la frase: «''En Aragón antes fueron leyes, que reyes''». Segons aquests imaginaris furs, el jurament que es feia quan el rei era escollit era el següent:

[[Fitxer:De Aragoniae Regibus-Escudo de Sobrarbe.jpg|thumb|180px|''"[[De Aragoniae Regibus et eorum rebus gestis libri V]]"'' ([[1509]])<br/>[[Lucio Marineo Sículo]] que recull la<br/>Llegenda de llegendari '''Regne de SobrarbeSobrarb''' ]]

Es diu que els cristians aragonesos es van reunir a "''Espelunga de Galión''", en el lloc on actualment hi ha el [[Monestir de Sant Joan de la Penya]] després de la conquesta[[Conquesta islàmicad'Hispània]] deper lapart Penínsuladels Ibèrica[[omeies]]. Aleshores decidiren crear un exèrcit i lluitar contra l'invasor i escolliren com a cabdill a [[Garzía Ximéniz]] l'any [[724]].

Donat que els musulmans s'havien instal·lat a [[Jaca]] i comptaven amb una gran guarnició, les tropes aragoneses decidiren conquerir [[L'Aïnsa]]. Després d'un gran setge la conqueriren i la fortificaren per protegir-se eficaçment. FinlamentFinalment les tropes musulmanes atacaren [[L'Aïnsa]], comptant amb els quàdrublequàdruple de tropes que els aragonesos. La ciutat fou durament atacada i quan la derrota de les tropes aragoneses semblava imminent, aparegué del cel un creu vermella que davallà fins al capdamunt d'una alzina sobre un fons d'or. Les tropes aragoneses interpretaren el fet com un senyal de [[Déu]], mostrant-los el seu suport, i els aragonesos contraatacaren provocant la fugida aterroritzadaterroritzada de les tropes musulmanes.

[[Garzía Ximéniz]] per mostrar el seu agraïment, a "''Espelunga de Galión''" on hi havia una ermita dedicada a [[Sant Joan Baptista]] i actualment hi ha el [[Monestir de Sant Joan de la Penya]], convertint a [[Sant Joan Baptista]] en el seu patró i el dels seus descendents, i anomenaren el regne que crearen amb el nom de ''[[Sobrarbe]]'' (Sobresobre + Arbrearbre), per tal com la creu havia aparegut sobre d'una alzina.

==Llegendaris Reis de SobrarbeSobrarb==

* Garzía I Ennéguiz de SobrarbeSobrarb (758-802)

* Fortún I Garzés I de SobrarbeSobrarb (802-815)

* Sancho I Garzés de SobrarbeSobrarb (815-832)

* Enneco I Ariesta de SobrarbeSobrarb (868-870), ''que es correspon a ([[Ènnec I de Pamplona|Enneco I Ariesta de Pamplona]])''

* Garzía II Ennéguiz de SobrarbeSobrarb (870-885), ''que es correspon a ([[Garcia I de Pamplona|Garzía I Ennéguiz de Pamplona]])''

* Fortún II Garzés de SobrarbeSobrarb (885-901), ''que es correspon a ([[Fortuny Garcés|Fortún I Garzés de Pamplona]])''

L'expressió «''I si no, no!''» és la que més fama obtingué per a referir-se al jurament que havia de fer un rei. Les versions del jurament són diverses segons l'autor que les recollia, essent famosa la recollida per [[Antonio Pérez del Hierro]] - protagonista de les [[Alteracions d'Aragó]] - i la de [[Jerónimo de Blancas y Tomás]]:

* [[AlteracionsFurs d'Aragó]]