Lazis: diferència entre les revisions

Al segle VII el territori al sud del riu devia ser bizantí plenament i al nord hauria pagat tribut al califat musulmà a finals del segle però a la meitat del segle VIII els abasgues o [[abkhaz]] es van crear un principat, que després es va unir als [[kartvels]] i al [[curopalat de Kartli]] i a l'inici del segle XI van formar el regne de [[Geòrgia]]. La reina [[Tamara de Geòrgia]] va aportar tropes que foren decisives perquè [[Aleix I Comnè]] pogués formar l'[[Imperi de Trebisonda]]; segons [[Nicèfor Grègores]] el nou imperi va dominar a les tribus lazes i còlquides de la Còlquida. El [[1282]] [[Joan II Comnè]] va agafar el títol de "Emperador d'Orient, de la Ibèria i dels territoris d'Ultramar". Ibèria era el nom romà de Geòrgia. El [[1341]] la princesa [[Anna Comnena]] (Anakhutlu/Anatchoutlou) va pujar al tron amb el suport de guerrers lazes. Les cròniques de Trebisonda distingeixen als ''sannoi'' (tzans) dels laz i diuen que els tzans aliats als musulmans (als turcmans) van atacar territori de Trebisonda el [[1348]] i el [[1377]] foren castigats per l'emperador i en endavant cal situar-los al sud-oest de Trebisonda al que fou el sandjak de [[Samsun]] o [[Djanik]] (derivat de [[Tzan]]). Les possessions directes de Trebisonda arribaven segons es creu fins a Makriali mentre que [[Gònia]] tenia prínceps locals autònoms segons el historiador Miquel Panaret.

 

 

El [[1517]] es va crear l'[[eyalat de Trebisonda]] que incloia [[Batum]]. [[Ewliya Çelebi]] que va passar per la regió el [[1640]], diu que l'eyalat estava dividit en cinc [[sandjak]]s: Djanikha (que podria ser Djanik = Samsun), Trebisonda, Güniye (Gònia), Batum Inferior i Batum Superior. El Lazistan estava governat des de Gònia que estava format pels següents kada: Atina, Sumla, Wiçe o Biçe (Witse) i Arkhavi. Ewliya confon lazes amb lesguis i anomena a Trebisonda com "antic vilayat lesgui". Hadjdji Khalifa enumera els pobles del districte lesgui (de fet laz): megrils (mingrelis), georgians, abkhaz (abazes), circassians i laz o lazes i diu que aquestos darrers són els que viuen més prop de Trebisonda; al sud-est d'aquesta ciutat, a les muntanyes Çepni, esmenta l'existència de turcs que adoren com a deu al xa de Pèrsia (es tracta d'un grup xiïta extremista) que estaven associats (''mushtarik'') als laz. Ewliya Çelebi diu que l'eyalat tenia 41 ''nahiyes'' quasi totes les quals tenien senyors feudals ([[derebey]]s) lazes que van conservar la seva independència de fet fins al segle XIX. Al començament d'aquest segle Othman Pasha de Trebisonda va posar fi a l'autonomia dels derebeys de la regió, però un temps després els caps lazes continuaven al poder amb facultats més reduïdes, en almenys 15 feus: dos a Atina, Bulep, Artashin, Witse, Kapiste, Arkhawe, Kisse, Khopa, Makria (Makriali), Gonia, Batum, Maradit (potse Mardidi), Perlevan i Çat. Els tres darrers estaven al Çorokh, darrere la muntanya separant la vall d'aquest riu del Lazistan propi.