Iliuixin Il-28: diferència entre les revisions

L''''[[Iliúixin]] Il-28''' ({{lang-ru|Илью́шин Ил-28}} [[Denominació OTAN]]: '''Beagle''') és un [[bombarder]] a [[motor de reacció|reacció]] dissenyat i produït els anys 1950 a la Unió Soviètica. Va ser el primer avió d'aquest tipus en ser produït a gran escala a la l'URSS, amb una producció total de 6.316 avions a l'URSS, i més de 319 sota llicència a la Xina (H-5). Als anys 90 del segle XX encara hi havia centenars d'aparells en servei, després de quasi 50 anys de la seva aparició.

L'Il-28 va ser designat inicialment “Tipus 27” per la [[USAF]]/DoD <ref name="designation-systems.net">Parsch, Andreas and Aleksey V. Martynov. [http://www.designation-systems.net/non-us/soviet.html#_DOD_Type "Designations of Soviet and Russian Military Aircraft and Missiles."] ''designation-systems.net,'' 2008. Retrieved: 22 August 2011.</ref> i se li va assingarassignar la [[denominació OTAN]] "Beagle",.<ref>Parsch, Andreas and Aleksey V. Martynov. [http://www.designation-systems.net/non-us/soviet.html#_Listings_Bomber "Bomber designations."] ''designation-systems.net,'' 2008. Retrieved: 22 August 2011.</ref> Per altra banda la versió d'entrenament ''Il-28U'' era el “Tipus 30” per la USAF/DoD <ref name="designation-systems.net"/> i ''Mascot'' per a l'OTAN.<ref>Parsch, Andreas and Aleksey V. Martynov. [http://www.designation-systems.net/non-us/soviet.html#_Listings_Misc "Listings: Miscellaneous."] ''designation-systems.net,'' 2008. Retrieved: 22 August 2011.</ref><ref name="Gunston Russ pXXX-XXXI">Gunston 1995, pp. XXX–XXXI.</ref>

Després de diversos intents de dissenyar un bombarder quadrimotor ([[Ilúixin Il-22]] i el fallit [[Ilúixin Il-24]]), Ilúixin va comensar el desenvolupament d'un nou bombarder a reacció tàctic a finals de 1947.<ref>Sweetman and Gunston 1978, p. 113.</ref> L'espionatge occidental esse centrava en els dissenys més grans de 4 motors, mentre que l'Il-28 es va concebre per ajustar-se als requisits d'un bombarder capaç de transportar una càrrega de 3.000 kg de bombes a 800 km/h.<ref name="AE36 p44">Green and Swanborough 1988, p. 44.</ref><ref name="Gunston Russ p417">Gunston 1995, p. 417.</ref> El nou disseny es va aprofitar la venda de motors de reacció britànics [[Rolls-Royce Nene]]a la Unió Soviètica. Aquests van ser copiats per enginyeria inversa produint el motor [[Klimov VK-1]]. El no bombarder tàctic es va basar en l'ús de dos d'aquests nous impulsors.<ref name="AE36 p44"/>

L'Il-28 va ser àmpliament exportat, servint en 20 països del [[Pacte de Varsòvia]] i diversos països africans i de l'orient mitjà. La Força Aèria Egípcia en va ser un dels primers usuaris, i els seus aparells van ser objectius prioritaris per Israel durant lesla [[Crisi de Suez]], la [[Guerra dels Sis Dies]] i la [[Guerra del Yom Kippur]]. La Unió Soviètica estava assistint a [[Cuba]] per produir Il-28 localment però es va aturar per la [[crisi dels míssils de Cuba]], i finalment [[Nikita Khrushchev]] va acceptar retirar els avions. Aquest model també va ser utilitzat de forma limitada pel [[Vietnam]] i l'exèrcit d'[[Afghanistan]].