Batalla de Stamford Bridge: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: es -> és evocat |
m Corregit: ressó |
||
Línia 30:
El retard donà temps a Harald Hardrade a formar el seu exèrcit en un cercle en un turó, deixant l'exèrcit anglosaxó en desavantatge al tenir el riu al darrere i pujada al davant. La batalla fou molt crua i hi hagué moltes baixes als dos bàndols, especialment al noruec, ja que combatia sense arnesos i, per tant, desprotegits. L'arribada de reforços noruecs prolongà la batalla; però finalment l'exèrcit noruec fou derrotat i tant Tostig com el rei Harald foren morts en batalla. Harold II acceptà una treva amb els noruecs que havien sobreviscut, incloent-hi el fill de Harald Hardrade, Olaf, i els permeté marxar després que prometeren no atacar Anglaterra mai més.
Aquest episodi, és evocat per l'escriptor argenti [[Jorge Luis Borges]] en un text anomenat "El pudor de la historia" (Otras inquisiciones, 1952). Borges es fa
== Conseqüències ==
|