A les [[Eleccions regionals de Trentino-Tirol del Sud de 1948]] van obtenir el 67 % dels vots de la província de Bolzano, cosa que es repetiria a les [[eleccions legislatives italianes de 1948]]. EL SVP va obtenir els tres escons corresponents a Bolzano i 13 escons al Consell Regional. Així [[Karl Eckert]] serà el primer cap del govern sudtirolès el 20 de desembre del 1948, substituït per [[Alois Pupp]] el 7 de gener del 1956 i per [[Silvius Magnago]] el 31 de desembre del 1960.
Durant el periodeperíode 1951-1957 el SVP es mantingué sota una ideologia autonomista moderada, obert a certes preocupacions socials. Va posar l'accent en els drets lingüístics individuals dels germanòfons i en la reivindicació concreta de les desigualtats dins l'administració o del clientelisme italià. S'adherí a la Internacional Democristiana, i actuà sovint com l'oficina germanòfona de la DCI, cosa que li permetria aixamplar el seu espectre de vot. Tàcticament, des de la postguerra ha governat amb la DCI o el PSI, amb suport de Roma, però sempre s'ha oposat a alguns aspecte de l’[[Acord De Gasperi-Gruber]], particularment l'aplicació restrictiva de l'autonomia sudtirolesa, inclosa dins la mateixa regió amb Trento. També es mostraven descontents amb l'aplicació del bilingüisme a l'administració i a l'afavoriment de l'assentament d'immigrants italians mitjançant la concessió de vivendes de protecció oficial, la gestió de les quals retingué Roma malgrat ser teòricament competència regional. El lideratge del partit fou inestable fins que [[Silvius Magnago]] assumí el control del partit el 1956.
