Societat: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: pendre -> prendre |
m Corregit: plaç fixe -> termini fix (amb |
||
Línia 207:
En l'àmbit de la ruta comercial de l’Orient (espècies i seda) es va consolidar la ''societas maris''{{Nota ref|''societas maris'' és inicialment una denominació [[República de Gènova|genovesa]]. A [[República de Venècia|Venècia]] aquest tipus es denominà ''collegantia''.<ref name="Zaldívar1900">{{ref llibre|cognom= Zaldívar|nom=Enrique|coautors=et al.|títol=Cuadernos de derecho societario, Tom II|url=http://books.google.com/books?id=3YlEAAAAYAAJ|consulta=16 de març 2012|any=1900|editorial=Ediciones Macchi|pàgines=97|llengua=castellà}}</ref>|grup=N.}}, que era un contracte formalitzat per a un únic viatge i era signat per dues persones, el primer dels socis viatjava a l’Orient, venia les mercaderies que havia comprat en el punt d’origen, comprava nous productes per al viatge de tornada i, quan arribava al lloc de sortida, venia la mercaderia i liquidava el contracte amb el seu associat. Cadascun dels socis recuperava el capital que havia aportat, i els diners sobrers, que eren els beneficis, se’ls repartien a mitges. Aquesta metodologia significava que al capital se li assignava tres quartes parts del guany, mentre que el quart restant s’adjudicava com a remuneració del treball personal i el risc de qui feia el viatge. Aquesta part dels beneficis rebia el nom de ''quart diner''.<ref name="DJC"/>
A [[Catalunya]] en el segle [[XIII]] es donen tres tipus de societats : la ''comanda simple'' que equivalia a un encàrrec fet a un patró pel comerciant amb la finalitat de vendre la mercaderia d'aquest, beneficiant-se els dos del guany. La citada ''societas maris'', d'un fi comercial concret i la ''companyia'', que mitjançant un contracte per
Es pot establir la periodificació del desenvolupament de les societats en el dret:
|