Àhmad al-Mansur: diferència entre les revisions

El sultà va escriure al sobirà del Sudan, demanant una contribució en or per finançar els exèrcits de l'islam. L'''askya'' s'hi va oposar. L'expedició al Sudan va sortir de Marràqueix el [[16 d'octubre]] de [[1590]] a les ordes del general Djawdhar Pasha, i va arribar al [[riu Níger]] tres mesos després al començament de [[1591]]; el ''askya'' de [[Gao]] (els marroquins l'anomenaven Kaghou) va presentar batalla prop de la seva capital però al no disposar d'armes de foc, fou fàcilment derrotat i va haver de demanar la pau. Els marroquins van entrar a [[Tombuctú]] (Tinbuktu); els principals ''fakihs'' de Tombuctú (entre els quals l'escriptor Abu l-Abbas Ahmad ibn Ahmad Baba <ref> fou alliberat el [[20 de maig]] de [[1596]] junt amb la seva família</ref>) foren deportats a Marràqueix. L'askya (Ishaq) es va retirar a Gao on Djawdhar el va perseguir i el rei enemic va oferir la submissió i un important tribut; Djawdhar va demanar instruccions al sultà. El setge i la resposataresposta s'allargava i el clima era dolent, i el general es va retirar cap a Tombuctú. Aquesta retirada fou coneguda per Ahmad al-Mansur que va destituir a Djawdhar i va nomenar al seu lloc un altre general, Mahmud Zarkun, que va tornar a Gao que Ishaq ja havia evacuat cap a Koukia. Cap allí el va perseguir Mahmud Zarkun i no va parar fins que l'askya va morir; llavors tots els prínceps es van sotmetre a l'autoritat del sultà.