Grec koiné: diferència entre les revisions

Koiné (del grec {{polytonic|Κοινή}} "comú") és un terme que ja els intel·lectuals antics havien usat per a anomenar altres varietats de la llengua grega. Escoles com la d'[[Apol·loni el Díscol]]<!-- NO SÉ SI ÉS CORRECTE --> i d'[[Heli Herodià]]<!-- NO SÉ SI ÉS CORRECTE --> van usar el mot ''koiné'' per a referir-se al [[protogrec]], mentre que d'altres l'usaven per a referir-se a qualsevol forma vernacular del grec que fos diferent a la llengua literària. Quan el koiné va esdevenir gradualment llengua literària al seu torn alguns en distingien dues formes: l<nowiki>'</nowiki>''hel·lènic'' ("grec", forma literària postclàssica) i el ''koiné'' ("comú", llengua parlada popular). Altres van optar per a referir-se amb ''koiné'' al dialecte d'[[Alexandria]], un terme usat sovint per alguns classicistes moderns.

 

 

Les arrels lingüístiques del koiné són incertes des de temps antics. Durant l'època hel·lenística la majoria d'intel·lectuals pensavem que el koiné era el resultat de la barreja dels quatre dialectes principals del [[grec antic]] ("<ruby><rb>{{polytonic|ἡ}}</rb><rp>[</rp><rt>la</rt><rp>]</rp></ruby> <ruby><rb>{{polytonic|ἐκ}}</rb><rp>[</rp><rt>de</rt><rp>]</rp></ruby> <ruby><rb>{{polytonic|τῶν}}</rb><rp>[</rp><rt>els</rt><rp>]</rp></ruby> <ruby><rb>{{polytonic|τεττάρων}}</rb><rp>[</rp><rt>quatre</rt><rp>]</rp></ruby> <ruby><rb>{{polytonic|συνεστῶσα}}</rb><rp>[</rp><rt>composició</rt><rp>]</rp></ruby>"). El lingüista austríac P. Kretschmer va donar suport a aquesta teoria a començaments del [[segle XIX]] al seu llibre ''Die Entstehung der Koine'' "El naixement del koiné" ([[1901]]), mentre que l'intel·lectual alemany Wilamowitz i el lingüista francès Antoine Meillet, tot basant-se en els molts elements [[grec jònic|jònic]] del koiné —com ara {{polytonic|σσ}} en comptes de {{polytonic|ττ}} ({{polytonic|θάλασσα, θάλαττα}}) i {{polytonic|ρσ}} en comptes de {{polytonic|ρρ}} ({{polytonic|ἀρσενικός, ἀρρενικός}})— van considerar-lo una forma simplificada de jònic.