Tipologia lingüística: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: en -> a llistar |
m Corregit: apart -> a part el |
||
Línia 19:
* Llengües nominatives-acusatives: consideren de la mateixa manera el subjecte de verbs transitius i intransitius, com un cas no marcat (i si existeix la [[Declinació gramatical|declinació]] estan en [[cas nominatiu]]), mentre que es marca l'objecte dels verbs transitius (en [[cas acusatiu]] en les declinacions). El [[llatí]] és un exemple d'aquest tipus de llengua (i per tant les llengües romàniques n'han heretat alguns trets, com es veu als pronoms febles o a l'existència de la veu passiva)
* Llengües ergatives-absolutives: declinen amb el mateix cas el subjecte dels verbs intransitius i l'objecte dels transitius, ressaltant el seu caràcter d'elements imprescindibles, mentre que deixen
* Llengües activo-estatives: els complements dels verbs intransitius poden comportar-se com els dels transitius o pertànyer a una categoria apart en funció del significat o paper temàtica (en la teoria Theta) que jugui. Un exemple n'és el [[georgià]].
* llengües austronèsiques: aquesta família lingüística té un sistema híbrid de considerar els arguments, que dóna peu a diferents veus (fins a quatre diferents).
| |||