Incendi del Reichstag: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: recolzament -> suport de dos terços de la |
m Corregit: procès -> procés mitjançant |
||
Línia 17:
== Conseqüències ==
El govern va reaccionar amb el [[Decret de l'Incendi del Reichstag]] l'endemà, que suspenia els drets civils bàsics, iniciant el que s'anomena ''[[Gleichschaltung]]'', el
[[Fitxer:Bundesarchiv Bild 146-1977-148-19A, Berlin, Reichstagsbrand.jpg|thumb|left|250px|El [[Reichstag]] el matí següent de l'incendi.]]
L'incendi es va produir sis dies abans de les eleccions avançades, que va guanyar el [[NSDAP]] amb un 43.9% dels vots, i continuava sent el partit més gran a la cambra, però no prou per assegurar la majoria absoluta, de manera que es va mantenir la coalició amb el [[DNVP]]. Com els nazis no van obtenir la majoria absoluta, el govern de [[Adolf Hitler|Hitler]] es va enfrontar a la cambra presentant la [[Llei de Capacitació]], que permetia al govern l'aprovació de lleis sense la participació del parlament durant quatre anys. Com la llei necessitava un suport de dos terços de la cambra, [[Ludwig Kaas]], del Partit Catòlic de Centre va votar a favor amb la promesa verbal que el propi partit i els acords amb l'[[església catòlica]] es mantindrien. Els partits de dretes ho veien com la consumació de la dictadura –en aquest cas civil– que tant havien desitjat, però no podien preveure la nazificació i el règim totalitari que s'estava dibuixant.
| |||