Blindatge: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: avanç -> avanç, ja que af |
m Corregit: cap a endavant > cap endavant |
||
Línia 23:
Les armes d'alt explosiu antitanc (HEAT), com el [[bazuca]], van anar una nova amenaça en la Segona Guerra Mundial. Aquestes armes duien un cap d'atac amb una càrrega d'alt explosiu que causava grans danys. A la fi del conflicte va aparèixer una veritable revolució en municions amb la invenció del projectil [[HEAT]] de càrrega buida.
Aquesta munició consta d'un con de coure amb la part plana cap al front i el vèrtex cap a enrere, envoltat d'explosiu químic, deixant la part davantera de l'ogiva buida (d'aquí ve el seu nom). Aquest espai buit és el necessari per a permetre que en impactar sobre el blindatge l'explosiu detoni i l'ona de xoc funda el con de coure des del vèrtex cap
Fins i tot els projectils [[HEAT]] més petits perforen diverses desenes de centímetres d'acer RHA independentment de la distància de tir. Cap blindatge podia combatre els seus efectes fins que es va descobrir per casualitat, mentre s'estudiaven els efectes de projectils [[HEAT]], que una explosió propera a l'instant d'impacte podia impedir la formació del letal doll de gasos i coure incandescent: havia nascut el blindatge reactiu o [[ERA]]. Un científic alemany va descobrir provant càrregues HEAT contra tancs russos que aquest penetrava el blindatge, però mai trobava rastre del doll de plasma en el costat oposat de l'interior de la torreta. En canvi, observava que algunes beines de projectils havien esclatat. Això li va induir a pensar que una explosió contribuïa a evitar el [[efecte Munroe]] de les càrregues buides. Així, l'ERA constava de plaques metàl·liques aparedant explosiu plàstic, que detonava davant impactes d'un [[HEAT]] i creava una ona de xoc que desviava la força destructiva. Encara que la protecció estava lluny de ser òptima es va considerar un gran avanç, ja que afegint poc pes es millorava de forma dràstica l'efectivitat del blindatge.
| |||