Antonio da Correggio: diferència entre les revisions

Posteriorment va pintar la ''[[Visió de Sant Joan a Patmos]]'' (1520-21) per a la cúpula l'església de Sant Joan Evagelista, de Parma, que destaca per les seues il·lusions òptiques. Tres anys després va decorar la cúpula de la [[Catedral de Parma]] amb una brillant ''[[Assumpció de la Mare de Déu (Correggio)|Assumpció de la Mare de Déu]]'', farcida de capes de figures allunyant-se en perspectiva. Aquestes dues obres representarien un tractament completament nou en la decoració de cúpules, usant una perspectiva ''[[sotto in su]]'' que provoca la il·lusió òptica de què les figures estan surant sobre el cap de l'observador i que seria utilitzada posteriorment per altres artistes del fresc, des de [[Gaudenzio Ferrari]] en els seus frescs de la cúpula de ''Santa Maria dei Miracoli'' a [[Saronno]] a [[Pordenone]] en el seu fresc per a [[Treviso]] (actualment perdut), passant per les elaboracions barroques de [[Giovanni Lanfranco|Lanfranco]] i [[Baciccio]] en esglésies romanes. La concentració de l'espectador en el vòrtex, la creació d'un fil narratiu alhora que la decoració, la il·lusió òptica que aconsegueix dissimular la naturalesa plana del sostre així com la punyent perspectiva cap a la divina infinitud... Tot plegat constituiaconstituïa una tècnica sense precedents i que depenia de l'extrapolació dels mecanismes convencionals de la perspectiva. La sensació d'allunyament i el moviment imprès a les figures presagien el dinamisme que hauria de caracteritzar la pintura [[barroc]]a.