Període romà a Catalunya: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: enrera -> enrere. Els |
m Corregit: "afluiren" |
||
Línia 85:
La forta presència romana en el nostre territori causada per les guerres civils de la primera meitat del segle I aC accelerà els canvis que havien començat al segle anterior. Durant el [[primer triumvirat]] ([[Juli Cèsar]], [[Marc Licini Cras Dives I|Cras]] i [[Gneu Pompeu Magne|Pompeu]]) les províncies hispàniques foren assignades a aquest últim, però molts pobles del nord est peninsular abraçaren la causa de [[Quint Sertori]], contrari a Pompeu, que el [[77 aC]] fou enviat a la Citerior i de seguida es va fer amb la costa entre els [[Pirineus]] i la desembocadura del [[Llobregat]]. [[Guerra de Sertori|Lluità contra Sertori]] fins que finalment, el [[72 aC]], aquest fou mort a [[Osca]]. Pompeu va concedir la ciutadania romana a molts indígenes afectes i va haver de fundar nuclis de població com [[Gerunda]] i [[Iluro]], a fi d'assentar-los, juntament amb els veterans que lluitaren al seu costat.
A partir de mitjans de segle Juli Cèsar tingué un paper preponderant en la romanització d'Hispània, els repartiments de terres prengueren més importància, sent l'exèrcit el principal instrument d'assentament d'italians i romans a les noves terres conquerides<ref>{{Institut d'Estudis Catalans|Nony|Christol|1980}}</ref> i creixé el nombre de proletaris desposseïts de terres d'Itàlia. Als colons beneficiaris de les reparticions cesarianes els eren assignades 10 iugades de terra (2,5 Ha) per família i procediren a la parcel·lació del terreny que envoltava els nous nuclis i al cultiu intensiu de la [[vinya]]. A més de la vinguda de colons hi
La urbanització donarà com a resultat la implantació del sistema basat en la ciutat i el seu territori i s'amollonaren les vies principals, consolidant-se circuits comercials estables entre el món ibèric i Itàlia, afavorint l'orientació al mercat de la nova agricultura de plantació i la progressiva monetarització de l'economia. En la primera meitat del s. I aC es creen les ''mansiones'' o parades a la [[via Heraclea]], car per anar dels Pirineus a Tarraco, els exèrcits romans preferien la ruta terrestre a la marítima. Gairebé la majoria dels poblats desapareixen a mitjan segle I aC a causa de la fundació de les noves ciutats romanes, lligades a l'agricultura de plantació de model itàlic, que va fer desaparéixer les explotacions domèstiques indígenes i provocaren el col·lapse dels assentaments ibèrics.
| |||