Viquipèdia

Reagrupament del Poble Francès: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Corregit: la -> l'[[Associació
m Corregit: "atribuiren"
Línia 78:
A l'any següent, el [[6 de maig]] de [[1953]], de Gaulle va donar llibertat als seus parlamentaris després que el resultat de les [[eleccions municipals franceses de 1953]] atorgués la pèrdua de la meitat seus vots i moltes de les alcaldies guanyades el 1947 ([[Lille]] i [[Marsella]]). Dóna la culpa d'aquest fracàs a la traïció de la dreta per haver-lo abandonat un cop que l'amenaça comunista havia desaparegut. Entre aquestes personalitats de dreta acusades d'oportunisme hi havia els diputats que investiren Antoine Pinay en 1952 (entre ells [[Édouard Frédéric-Dupont]] i [[Henry Bergasse]]).
 
D'altres atribuirenatribuïren aquest fracàs del RPF a les rivalitats i les ambicions personals, al funcionament autoritari del partit, i als seus mètodes massa agressius per alguns o massa tímids pera d' altres. Altres creuen, com [[François Mauriac]], que de Gaulle mai hauria haver de rebaixar-se a entrar en l'arena política, mentre que altres creuen que el RPF va fracassar per manca de credibilitat d'algunes personalitats del partit, en al·lusió a alguns polítics com Édouard Frédéric-Dupont que van votar els plens poders pel [[Philippe Pétain|Mariscal Pétain]]. La idea de la doble militància va ser un fracàs i els altres partits la prohibiren, tot describint al general de Gaulle com un nou [[Georges Boulanger|general Boulanger]].
 
Donant llibertat als seus parlamentaris, De Gaulle va intentar preservar les seves bases del partit.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Reagrupament_del_Poble_Francès»