Setge de Tiberíades: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: ul]], cap el 1183 -> ul]], cap al 1183
m Corregit: recòrrer > recórrer
Línia 54:
La decisió de Guiu de deixar la seguretat de les seves defenses s'esdevingué a conseqüència del consell de guerra celebrat pels croats la nit del 2 de juliol. D'acord amb informacions relatives al que s'havia tractat a la reunió va haver-hi dos posicionaments contraris alimentats per enemistats personals irreconciliables entre els francs. Sembla que Ramon va argumentar que una marxa d'Acre cap a Tiberíades era exactament el que Saladí volia mentre que Seforis constituïa una forta posició defensiva per als croats. A més, Guiu no havia de preocupar-se per Tiberíades, la qual tot i ser una possessió personal de Ramon, ell tenia la ferma voluntat de sacrificar-la a canvi de la seguretat del Regne de Jerusalem. En resposta a aquest argument i a desgrat de la reconciliació Ramon va ser acusat de covardia per [[Gerard de Ridefort]], desitjós d'espolsar-se la derrota a la [[batalla de Cresson]] i per Rainald, els quals van influir Guiu decisivament per tal d'atacar-hi immediatament.
 
Així, Guiu va ordenar l'exèrcit marxar contra Saladí a Tiberíades, exactament el que aquest havia calculat, que resultaria més definitiu derrotar els croats en una sola batalla a camp obert que no assetjant les seves fortificacions, i així va ser a la [[batalla de Hattin]] el [[4 de juliol]]. El [[5 de juliol]], després de la batalla, Saladí va recòrrerrecórrer els deu quilòmetres que el separaven de [[Tiberíades]] i va assetjar la ciutadella guardada per la Comtessa [[Eschiva de Bures]], que finalment va ser autoritzada a abandonar la fortalesa amb la seva família, seguidors i pertinences.
 
==Conseqüències==