Tarahumares: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: "destruiren"
m Corregit: espós > espòs
Línia 37:
Els tarahumares eren bel·ligerants i politeistes. Creien en la vida després de la mort i en l'existència de éssers benèvols i malèvols. Els benèvols eren el sol, la lluna, el metge, les serps i les pedres. Els malèvols eren els senyors de l'inframon que causaven la mort i els desastres naturals. Llurs rituals eren part essencial de llur cultura. Adoraven el sol i la lluna, i celebraven les victòries bèl·liques, la caça i la collita.
 
A començaments del segle XX encara hi havia uns 2.000 sense cristianitzar. Adoraven Rayenari (el sol), pare de tots els onoruame (déus), i espósespòs de Metzaka (la lluna) i pare de les Soporiki (Estrelles) i de Chirisopori (L'estrella vespertina), així com de tots els raramuris, els quals són Tona (Déwus i columnes) que sostenen el Rehuega (Cel), i que cauria tot portant la ruïna universal si tots ells abracessin algun dia una altra religió. També els era sagrat el ''jicurí'' (Lophophora williamsii), tubercle similar al peiot que, barrejat amb l'alcohol, provocava un fort efecte intoxicant i embriagador.
 
Creien en una altra vida i en un lloc de tortures o Gona, situat sota terra i només per als qui no eren de la seva raça, així com en un lloc de benestar o Repa, al Cel, per a tots ells. Són molt reservats i vagues quan parlen d'aquests temes.