Lazis: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: de el -> del segle
m Corregit: Construit > Construït
Línia 17:
El [[1517]] es va crear l'[[eyalat de Trebisonda]] que incloia [[Batum]]. [[Ewliya Çelebi]] que va passar per la regió el [[1640]], diu que l'eyalat estava dividit en cinc [[sandjak]]s: Djanikha (que podria ser Djanik = Samsun), Trebisonda, Güniye (Gònia), Batum Inferior i Batum Superior. El Lazistan estava governat des de Gònia que estava format pels següents kada: Atina, Sumla, Wiçe o Biçe (Witse) i Arkhavi. Ewliya confon lazes amb lesguis i anomena a Trebisonda com "antic vilayat lesgui". Hadjdji Khalifa enumera els pobles del districte lesgui (de fet laz): megrils (mingrelis), georgians, abkhaz (abazes), circassians i laz o lazes i diu que aquestos darrers són els que viuen més prop de Trebisonda; al sud-est d'aquesta ciutat, a les muntanyes Çepni, esmenta l'existència de turcs que adoren com a deu al xa de Pèrsia (es tracta d'un grup xiïta extremista) que estaven associats (''mushtarik'') als laz. Ewliya Çelebi diu que l'eyalat tenia 41 ''nahiyes'' quasi totes les quals tenien senyors feudals ([[derebey]]s) lazes que van conservar la seva independència de fet fins al segle XIX. Al començament d'aquest segle Othman Pasha de Trebisonda va posar fi a l'autonomia dels derebeys de la regió, però un temps després els caps lazes continuaven al poder amb facultats més reduïdes, en almenys 15 feus: dos a Atina, Bulep, Artashin, Witse, Kapiste, Arkhawe, Kisse, Khopa, Makria (Makriali), Gonia, Batum, Maradit (potse Mardidi), Perlevan i Çat. Els tres darrers estaven al Çorokh, darrere la muntanya separant la vall d'aquest riu del Lazistan propi.
 
Un altre derebey laz era el de Hamshin a les valls superiors del Kalopotamos i del Furtuna habitats per armenis islamitzats que segons el historiador armeni Lewon, s'havien establert a la regió en temps de l'emperador [[Constantí VI]] (780-797) sota el seu propi príncep, Hamam Amatuni, i l'antiga Tambur va rebre el nom d'Hamshin (Hamamshen = ConstruitConstruït per Hamam); Clavijo que va passar per aquesta terra per anar a veure a [[Tamerlà]], l'anomena Terra d'Arraquiel i diu que els habitants tenien un senyor de nom Arraquiel (Arakel probablement) del que estaven descontents i per això es van sotmetre al senyor musulmà d'[[Ispir]], i progressivament es van fer musulmans perdent la seva llengua que només es conserva a Khopa.
 
Amb la instal·lació dels ''wilayats'' vers [[1867]], es va formar el sandjak de Lazistan que va quedar integrat al ''wilayat'' de Trebisonda; el sandjak va tenir com capital a [[Batum]] fins al [[1878]], quan aquesta ciutat fou ocupada pels russos i va passar a Rize (Rhizaion) que fou segregat del sandjak de Trebisonda (al mateix ''wilayat'' de Trebisonda). El sandjak de Lazistan s'estenia a l'oest de la frontera russo-otomana ocupant una banda litoral d'uns 160 km de llarga i de 25 a 30 d'ample. El sandjak estava dividit en els ''kada'' de Khopa, Atina i Rise, subdividits en 6 nahiyes. [[Vital Cuinet|Cuinet]] diu que els kada eren quatre (el quart era Of) i les ''nahiyes'' 7: Hamshin, Karadere, Mapawri, Wakf, Kura-yi saba, Witse, i Arkhawi. El [[1880]] el sandjak tenia 364 pobles habitats i una població de 138.467 habitants dels que 689 eren grecs ortodoxos i la resta musulmans: lazes, lazes turquitzats, turcs i armenis islamitzats. Els autèntics laz no devien ser més de 75.000.