Arabisme: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: sèquia -> séquia |
m Corregit: substituit -> substituït per |
||
Línia 31:
El català comparteix també arabismes amb el portuguès, bastants de comuns amb el castellà (aixovar / ajuar / enxoval; albarà / albarán / alvará; alcalde / alcalde / alcalde), però, com hem vist, el català en té menys que aquestes llengües, com el francès i menys que l'italià. Malgrat això, el català té una sèrie d'arabismes exclusius (per exemple, alfàbia, garbell, engalzar, farnaca, tòfona, traüllar; engiponar, entabanar, nafrar, tafaner, caliu, enxaneta, rajola i d'expressions com "a betzef", «a la babalà», literalment «a la providència de Déu»; «en doina», i «de gaidó» i «de gairell»...). A més a més, alguns arabismes del català procedeix d'una variant diferent que la que ha donat lloc als del portuguès i del castellà (aljub / algibe, barnús / albornoz). En el cas de les diferències d'accentuació, la causa pot ser que alguns arabismes del català són més antics que els del castellà (alfàbrega / albahaca). En altres casos paraules catalanes i les castellanes o portugueses tenen un origen dialectal diferent dins l'àrab (alambí/alambique, barrina / barrena, xarop / jarabe). En alguns casos no trobam simples variants sinó paraules diferents ([[almodí]] / alhóndiga, catifa / alfombra / alfombra; rajola / azulejo).
Continuant la comparació, de vegades a l'arabisme del català li correspon una parella sinónimica en castellà (enteixinat//alfarje/artesonado). En altres a l'arabisme castellà hi correspon una parella de sinònims en català formada per un arabisme i un llatinisme (ardilla//sarda/esquirol). En algun cas hi ha hagut canvis en el temps: el castellà ha substituït un arabisme per un catalanisme d'origen llatí (alfaiate/sastre), o s'ha conservat l'arabisme en castellà i s'ha perdut en castellà (matalàs / almatraque / colchón; camàlic/alhamel, festuc/alfóstigo), o el castellà ha conservat el llatinisme i el castellà l'ha
De vegades a un llatinisme del català i el portuguès hi correspon un arabisme del castellà. Alguns dels arabismes són compartits pel català, el portuguès i el castellà (afalagar / afagar / halagar). De vegades el portuguès té una parella de sinònims, amb els dos membres equivalents al català i al castellà (tonyina // tonhina / atum // atún).
| |||