Exposició Universal de Barcelona: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: reduit -> reduït. Això
Línia 45:
 
[[Fitxer:Spain.Barcelona.Plaza.Ciutadella.Castell.dels.tres.dragons.jpg |thumb| right|Castell dels Tres Dragons]]
De resultes del canvi de promotors, el temps per poder fer les obres del recinte va ser molt reduitreduït. Això va suposar un repte importantíssim per l'organització que va demostrar la seva capacitat de gestió i esforç, però també va ser la causa que alguns edificis tingueren un construcció efímera. Així tan sols romanen dempeus l'[[Arc de Triomf de Barcelona|Arc del Triomf]], obra de [[Josep Vilaseca]], el [[Castell dels Tres Dragons]], obra de [[Lluís Domènech i Montaner]] (cafè-restaurant de l'exposició, actualment Museu de Zoologia), el [[Museu Martorell]] de Geologia, d'[[Antoni Rovira i Trias]], l'umbracle, projectat per [[Josep Fontserè i Mestre]] i acabat per [[Josep Amargós i Samaranch]] i una part de l'anomenada "Galeria de les Màquines", avui ocupada pels serveis del zoo.
 
Una llegenda popular assegura que l'enginyer francès [[Gustave Eiffel]] va oferir construir la torre a Barcelona per a l'[[Exposició Universal de 1888]].<ref>{{ref-llibre|cognom=Recarte |nom=Carlos Martín |títol=El Tesoro de Paris|editor =Visión Libros|isbn =8498861918 |data=2009 |lloc=Madrid |url=http://books.google.ca/books?id=wSHAvlEx5OAC&lpg=PP1&hl=ca&pg=PA36#v=onepage&q&f=false |pàgines=p. 36}}</ref> Però no va ser Eiffel, sinò l'enginyer de Toulouse J. Lapierre<ref>{{ref-web|url=http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1887/02/16/pagina-4/34672253/pdf.html|consulta=20 maig 2013|títol=La Vanguardia |data=30 de novembre de 1886 |citació=Barcelona va á tener las primicias de una obra gigantesca, muy superior á todo lo conocido, en su género, hasta el día, y que sola promete igualarla la gran torre Eiffel, proyectada para la Exposición Universal de Paris en 1889.}}</ref> qui va presentar un projecte d'una torre de fusta de 210 metres. També va presentar un projecte de torre l'arquitecte [[Pere Falqués]]. Tot i l'interès inicial, cap dels dos projectes va avançar per raons pressupostàries.<ref>L'historiador Lluís Permanyer s'ha queixat de la capacitat multiplicadora de la xarxa per a convertir en veritat una història que ningú contrasta. Permanyer aporta a [http://www.lavanguardia.es/ciudadanos/noticias/20090601/53714791930/eiffel-jamas-ofrecio-su-torre-a-barcelona-francia-sagrada-familia-la-vanguardia-joan-torras-ciutadel.html la Vanguardia] una informació precisa i documentada de la història.</ref>