Lahidjan: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m LanguageTool: correccions ortogràfiques i gramaticals
m Corregit: influit -> influït en
Línia 11:
Lahidjan hauria estat fundada segons la llegenda per Lahidjan ibn Sam ibn Nuh, però no fou coneguda per aquest nom pels antics geògrafs àrabs el que fa suposar que la llegenda no té fonament. El [[982]] s'esmenta per primer cop al ''Hudu al-alam'' sota la forma ''Lafdjan'', però no com a ciutat sinó com a districte, un dels set de la part sud-est de Gilan. Aquest districte s'anomenava '''Biya-pish''' ("aquest costat de l'aigua") en oposició a [[Biya-pas]] ("més enllà de l'aigua") que portava el districte al nord-oest del Safid Rud on estaven els centres de Fuman i Rasht. El Safid Rud o ''Amardus'' formava ja antigament la frontera entre els ''amaradoi'' ([[mardis]] o [[amardis]]) a l'est i els ''gelai'' o ''kadusioi'' a l'oest.
 
A la meitat del segle IX el districte, entre el Gilan i el [[Daylam]], era part de les possessions del [[djustànida]] Wahsudan ibn Djustan, que era viu el [[873]]. Biya-pish fou després independent; la família regnant a Biya-pish era originària de Kutum o Hutum, al subdistricte de Ran-i Kuh (capital Langarud, a l'est de Lahidjan). Els senyors locals s'estenien a vegades de la plana a les muntanyes. El fundador de la dinastia fou l'alida Nasir al-Din al-[[Hasan ibn Ali al-Utrush]] que va morir el [[917]] després d'haver introduït el [[zaydisme]] i el xiïsme a la regió de la [[mar Càspia]]. Tot el Biya-pish, o sigui Gilan Oriental, fou molt influitinfluït en endavant per les doctrines xiïtes mentre el sunnisme hanbalita restava dominant a Biya-pas. L'autoritat de la dinastia d'al-Utrush (el Sord) es va concentrar progressivament a [[Tabaristan]] i [[Mazanderan]], a l'est, però els sayyids nasírides van conservar la seva influència a la regió de la mar Càspia pel seu prestigi religiós. Sembla que després, quan les terres altes del Daylam van passar als [[musafírides]] o [[sallàrides]] també [[kangàrides]] i modernament langàrides <ref> aquesta darrera forma C. Boshworth la declara preferent a "kangàrides" a l'Enciclopèdia de l'Islam</ref> els djustànides van recuperar el control de la regió. El djustànida "del Daylam" es va sotmetre al [[seljúcida]] [[Toghril Beg I]] a [[Qazvín]] el 1042/[[1043]].
 
Els [[nasirwànides]], d'origen local, van governar tot seguit al Biya-pish. Una tradició fa remuntar la nissaga a Nasir al-Dawla ibn Sebuktegin, germà de [[Mahmud de Gazni]], però és totalment imaginaria, i en realitat derivaria de Nasir al-Din al-[[Hasan ibn Ali al-Utrush]] tot i que la relació no està establerta. En temps del mongol [[Hülegü]] regnava a Lahidjan el [[nasirwànida]] Djamal al-Din Saluk ibn Saluk. En temps de l'[[il-khan]] [[Oldjeitu]] la nissage es va dividir en dues branques: la de Saluk ibn Salar a Kotum i la de Naw-Padishah (o Shah-i Naw) a Lahidjan, ciutat que per primera vegada apareix com a capital. La branca de Lahidjan es va sotmetre als il-khans quan es van presentar a la regió de Gilan el 1306/[[1307]] i el sobirà va rebre en matrimoni a la filla d'un oficial mongol i fou investit amb la sobirania sobre els altres prínceps locals del Gilan. Naw Padishah era un sobirà ric i la capital del seu regne, Lahidjan, era una ciutat pròspera <ref> Hamd Allah la considera una de les dues principals del Gilan, l'altra era [[Fuman]] </ref> on es produïa seda, blat i arròs, així com taronges i altres fruites subtropicals.