Temis: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: ctes de l’hel•lènica Temis, co -> ctes de l’hel·lènica Temis, co |
m Corregit: substituit -> substituït per |
||
Línia 3:
Temis, la del “bon consell”, era l’encarnació de l’ordre diví, les lleis i les costums. Quan n se li fa cas, Nemésis porta el just i colèric càstig.
Temis en sí no era colèrica, ella, la de les precioses galtes, va ser la primera a oferir una copa a Hera quan va tornar a l’Olimp afligida per les amenaces de Zeus. Temis presidia la correcta relació entre home i dona, la base de la família legítima i ordenada, i la família era el pilar del '''Dimos'''. Els jutges eren molt sovint anomenats ''themistopoloi'', que significa “servent de Temis”. Hera es dirigia a ella con a “Senyora Temis”.
El nom de Temis podria haver estat
L’equivalent romana d’uns dels aspectes de l’hel·lènica Temis, com la personificació del dret diví de la llei, va ser Lustita. Els seus orígens estan a les abstraccions civils de la forma de pensar romana, més que a la mitologia arcaica, pel qual intentar comparacions no resulta lògic. Representada com una fèmina impassible, amb els ulls tapats per una bena i portant una balança i una cornucòpia, la imatge esculpida a l’entrada dels jutjats de Lustita, i no Temis. Se la representa al damunt d’un lleó per remarcar que la justícia ha d’estar acompanyada de la força.
|