Temis: diferència entre les revisions

Temis, la del “bon consell”, era l’encarnació de l’ordre diví, les lleis i les costums. Quan n se li fa cas, Nemésis porta el just i colèric càstig.

Temis en sí no era colèrica, ella, la de les precioses galtes, va ser la primera a oferir una copa a Hera quan va tornar a l’Olimp afligida per les amenaces de Zeus. Temis presidia la correcta relació entre home i dona, la base de la família legítima i ordenada, i la família era el pilar del '''Dimos'''. Els jutges eren molt sovint anomenats ''themistopoloi'', que significa “servent de Temis”. Hera es dirigia a ella con a “Senyora Temis”.

 

L’equivalent romana d’uns dels aspectes de l’hel·lènica Temis, com la personificació del dret diví de la llei, va ser Lustita. Els seus orígens estan a les abstraccions civils de la forma de pensar romana, més que a la mitologia arcaica, pel qual intentar comparacions no resulta lògic. Representada com una fèmina impassible, amb els ulls tapats per una bena i portant una balança i una cornucòpia, la imatge esculpida a l’entrada dels jutjats de Lustita, i no Temis. Se la representa al damunt d’un lleó per remarcar que la justícia ha d’estar acompanyada de la força.