Zeila: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: constituit -> constituït formalment |
m Corregit: substituida -> substituïda per |
||
Línia 24:
El [[1821]] i fins al [[1841]] el paixà Muhammad Ali d'Egipte va agafar el control del Iemen, i del "Sahil" amb Zeila ([[1825]]). Després del [[1841]] caps somalis locals (com Al-Hadj Ali Shermerki i Abu Bakr) foren nomenats governants per compte dels egipcis a canvi d'un petit tribut. El [[1874]] fou annexionada a Egipte com a part de la [[Somàlia Egípcia]]. Per la protecció de les caravanes els otomans han de comptar amb els ''ugas'' dels isses i amb l'antic sultà Abu Bakr de Zeila. La ciutat serví de base als egipcis per ocupar Harar i després va servir per mantenir les comunicacions. Els otomans van prohibir a Zeila les caravanes, van demolir les muralles i només van deixar una de les cinc portes. En evacuar la ciutat els otomans el major Frederick Mercer Hunter hi va desembarcar (febrer de [[1884]]) i va prendre possessió de Zeila (els britànics també van desembarcar a Berbera) que tot seguit fou incorporada al protectorat de la [[Somàlia Britànica]] constituït formalment el [[20 de juliol]] de [[1887]].
La construcció del ferrocarril de [[Djibouti (ciutat)|Djibouti]] fins [[Addis Abeba]] al final del segle XIX (1897, acabat el 1917) va accelerar la decadència de Zeila quan Harar fou
El novembre de [[1909]] els britànics van decidir evacuar l'interior del territori al [[Mad Mullah]] però van conservar la possessió de Zeila. No va jugar cap paper rellevant durant el protectorat britànic ni a la independència. Cap al final del règim de [[Siad Barre]] fou teatre de lluites i els bombardejos van destruir la major part dels edificis de la ciutat els habitants de la qual van emigrar en part a Djibouti i Etiòpia. Més tard els diners enviats pels emigrants van contribuir a la seva reconstrucció i a l'establiment del comerç i indústria pesquera.
|