Trípoli: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: en -> a caure |
m Corregit: probes -> proves indirectes |
||
Línia 53:
Vers el 430 va passar al regne [[vàndals|vàndal]] per retornar a l'Imperi romà oriental o bizantí al 534. Els bizantins van millorar les comunicacions de Trípoli amb [[Cartago]]. El port bizantí de Trípoli fou molt actiu i exportava excedents agrícoles i animals salvatges; era també escala entre Cartago i [[Alexandria]].
El 642 [[Amr ibn al-As]], quan encara no s'havia acabat la conquesta d'Egipte (que va acabar el 645), va avançar des de Alexandria i va conquerir la [[ciutat de Barca]] creuant les fortaleses d{{'}}''Apol·lònia Sozusa'' (Sus), ''Paraetorium'' ([[Marsa Matruh]]) i ''Ptolemaïs'' (Tulamayta) arribant fins a Tauchira (Tukra). Amr tenia com a objectiu Trípoli i va llençar una segona incursió a la segona part de l'any 642; els bizantins s'havien fortificat a Teuchira o Tauchira, però els va deixar enrere i es va presentar a Trípoli. La vila estava ben fortificada i hi havia alguns vaixells al seu port; mancat de màquines de setge va haver de bloquejar la ciutat i esperar; al cap d'un més es va descobrir una bretxa i els àrabs es van colar a la ciutat i la van saquejar; sembla que això fou encara el 642, ja que dos obres més o menys contemporànies ho diuen, però [[al-Bakri]] dona l'any 643. La població bizantina i la guarnició van fugir amb els vaixells. Un temps després els bizantins reconquerien Trípoli. Les fonts no esmenten gairebé a Trípoli en els següents anys. Ibn Hudaydj l'hauria reconquerit el 667 segons la demostració del historiador A. Talha, basada en
El 800 es va establir l'emirat [[aglàbida]]. La seva possessió de Trípoli fou generalment pacífica; el 878/879 la ciutat fou atacada pels [[tulúnides]] egipcis però l'expedició va fracassar. El 909 va passar als fatimites i el 969 el general [[Djawhar al-Sikilli]] va sortir de Trípoli per anar a conquerir Egipte. El 972 [[Abu-Tamim Muadh ibn al-Mansur al-Muïzz li-din-Al·lah]] es va traslladar a Egipte i va deixar els dominis occidentals al seu lloctinent el sanhadja [[Buluggin ibn Ziri]], iniciador de la dinastia [[zírida]]. Van governar fins a l'any 1000 però en aquest moment el governador local la va entregar a Yanis al-Sikilli, governador fatimita de [[Cirenaica]]. L'emir [[Nàssir-ad-Dawla Badis ibn al-Mansur]] va enviar un exèrcit a la ciutat però abans d'arribar va caure en mans de Falful dels [[Banu Khazrun]] i es va crear l'[[emirat maghrawa de Trípoli]] que va durar un segle i mig. El 1049 els zírida [[Xàraf-ad-Dawla al-Muïzz ibn Badis]] va deixar de fer la ''khutba'' (oració) en nom del califa fatimita, i la va fer en nom del califa [[abbàssida]], que no gaudia de poder i que per tant el deixava realment independent. En resposta el califa fatimita va enviar als àrabs nòmades [[Banu Hilal]] i [[Banu Sulaym]] que vivien a l'[[Alt Egipte]], amb el que aconseguia d'una part sotmetre o posar en problemes als zírides i d'altra lliurar-se d'aquestes tribus que cada dia eren més conflictives. Vers el 1077 encara governaven els maghrawes a la ciutat, però després ja no se sap; es suposa que els [[Zughba]], del grup hilàlida, es van apoderar de la ciutat però algun membre dels maghrawa també hi va exercir el control.
|