Diferència entre revisions de la pàgina «Bàrbar»

m
Corregit: intermig > intermedi
m (Corregit: mil·lenni)
m (Corregit: intermig > intermedi)
Després de les guerres grecoperses durant el [[segle V aC]], en les que una coalició de grecs va derrotar un gran imperi a la [[Batalla de Marató]] el [[490 aC]], es va desenvolupar l'estereotip, veient la resta de pobles inferiors militarment i política, usant el terme per anomenar les nacions o ètnies percebudes amb un nivell inferior de civilització o els pobles o persones brutals, cruels, insensibles amb comportaments inacceptables en societats civilitzades. Els romans van titllar de bàrbares les civilitzacions que envoltaven els seus territoris: les diverses tribus [[Germànics|germàniques]], els assentats [[Gàl·lia|gals]], els incursors [[huns]] i els [[Berbers|imazighen]] del nord d'[[Àfrica]]. Així mateix, la caiguda de l'[[Imperi Romà d'Occident|Imperi Romà]] s'atribueix, fonamentalment, a les [[Invasions bàrbares]].
 
Aviat '''bàrbar''' no només va significar "estranger" sinó també mancat d'educació amb independència del lloc de naixement. Així utilitza ja el terme el grec clàssic [[Isócrates]]. En una línia xenòfova, més endavant l'etnologia i antropologia occidentals tradicionals van denominar "barbàrie" aquelles societats primitives que consideraven en un estadi d'evolució cultural intermigintermedi entre el salvatgisme i la civilització.
 
Com veiem, durant mil·lennis es va considerar com a '''bàrbara''' només la '''civilització d'altri''', per a aixì poder legitimar i sacralitzar la civilització pròpia. Ara bé, pensadors crítics moderns com [[Montaigne]], [[Diderot]] o [[Walter Benjamin]] han negat aquests principis xenòfobs i han destacat que tota civilització o cultura arrela també en algún tipus de barbàrie pròpia i no aliena.<ref>[http://www.ub.edu/histofilosofia/gmayos/PDF/CIDOBpoliticConocDinamIntercultCast.pdf G. Mayos "Conocimiento y cultura, ¿Agentes de barbarie?"] en CIDOB, 2012 pp. 137-152.</ref>
1.125.525

modificacions