Escultura del Renaixement: diferència entre les revisions

L'escultura anglesa del segle XVI deriva de la italiana d'on van venir els més notables artistes que van treballar-hi. Els monarques van exercir una funció destacada en el desenvolupament d'aquest moviment artístic. Entre els primers i principals escultors italians va figurar [[Pietro Torrigiano]], a qui és degut el sepulcre d'[[Enric VII d'Anglaterra|Enric VII]] i Isabel de York. Està realitzat en [[marbre]] i [[bronze]] daurat, amb les figures jacents dels monarques i a cada angle del sepulcre uns àngels sostenen els escuts d'armes; es troba en una capella de l'[[abadia de Westminster]] a [[Londres]]. El [[1511]] va esculpir el sepulcre de Margarida Beaufort, mare d'Enric VII. De [[1516]] data el sepulcre de l'arxiver reial, John Young, a qui també va representar en un bust conservat a la [[National Portrait Gallery]] de Londres.

 

 

Amb la implantació de la [[reforma protestant]] es va suprimir a [[Anglaterra]] l'escultura religiosa, i també el contacte amb tot el que pogués venir d'Itàlia perquè s'identificava amb la influència papal. Només els superbs panteons i les estàtues commemoratives de personatges va tenir des d'aleshores algun valor artístic, com el realitzat per l'anglès Richard Parker per a la tomba del comte de Rutland (1543) a [[Bottesford]].<ref>Alcolea Gil, Santiago (1998) pàg.344-346</ref>