Elisabet I d'Anglaterra: diferència entre les revisions

Poc després de l'ascens d'Elisabet al tron es va iniciar un debat sobre qui havia de ser l'espòs de la reina, incloent la petició del Parlament a la reina perquè contragués matrimoni. Tanmateix, contreure matrimoni hagués significat per a Elisabet compartir el poder amb el rei consort, una fet cap al que sentia un cert rebuig, i que pot explicar en part la seva negativa constant a parlar tan sols de matrimoni. Sense fills, Elisabet tenia dos hereves lògiques: Maria Stuart, descendent de Margarita Tudor, la germana gran d'Enric VIII, i [[Catherine Grey]], germana de Jane Grey i descendent de Maria Tudor, la germana petita d'Enric VIII. Elisabet sentia animadversió tant cap a Maria Stuart, pels seus enfrontaments anteriors i el seu catolicisme, com cap a Catherine Grey, que s'havia casat sense el permís real i, per tant, la seva germana havia "usurpat" el tron anglès.

 

 

Tot i així, Maria tenia els seus problemes a Escòcia, on una revolta provocada pel seu casament amb l'assassí del seu segon marit –amb el que havia concebut el futur [[Jaume I d'Anglaterra i VI d'Escòcia|Jacob I d'Anglaterra i VI d'Escòcia]]–, va forçar a abdicar el seu fill Jacob i a fugir a Anglaterra. Allà va ser molt mal rebuda, i, a causa del perill que representava per a Elisabet com a futura hereva al tron, aprofitant el descobriment d'unes cartes suposadament escrites per ella on instigava els assassins del seu segon marit a actuar, va ser reclosa al Castell de [[Sheffield]].