Compra de la Louisiana: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: sudest>sud-est
m Corregit: mil·lions > milions
Línia 33:
Mentrestant, Napoleó va haver d'[[Revolució haitiana|enfrontar-se a una sublevació]] a la colònia de [[Saint-Domingue]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Castañeda Fuertes |nom=Digna |cognom2=de la Nuez |nom2=Ada |cognom3=Feijóo |nom3=Alina |cognom4=Rubio García |nom4=Aurika |títol=La revolución haitiana, 1791-1804 |url= |llengua=castellà |editorial=Editorial de Ciencias Sociales |data=1992 |pàgines= |isbn=}}</ref> (actualment, la República d'[[Haití]]). Una força expedicionària a les ordres del seu cunyat [[Charles Victor Emmanuel Leclerc|Charles Leclerc]] havia intentat reconquerir el territori i restablir-hi l'[[esclavitud]]. Però una epidèmia de [[febre groga]] i una resistència ferotge dels haitians van destruir l'exèrcit francès. Napoleó necessitava estar en pau amb el [[Regne Unit]] per poder implementar el [[Tractat de Sant Ildefons (1800)|Tractat de Sant Ildefons]] i prendre possessió de la Louisiana. Si no, la Louisiana esdevindria una presa fàcil per al Regne Unit o, fins i tot, per als Estats Units. Però a l'inici del [[1803]] la guerra entre França i el Regne Unit semblava inevitable. L'[[11 de març]] del [[1803]], Napoleó començava a preparar-se per envair la [[Gran Bretanya]].
 
Napoleó [[Expedició de Saint-Domingue|havia fracassat en la recuperació]] d'[[Haití]]; en conseqüència, va abandonar els seus plans de reconstruir l'imperi francès a Nordamèrica. Sense els ingressos provinents del [[sucre]] de les colònies del [[Carib]], la Louisiana tenia molt poc valor per a ell. El [[10 d’abril]], Napoleó va dir al seu ministre de Finances [[François de Barbé-Marbois|Barbé-Marbois]] que estava considerant vendre la totalitat del Territori de la Louisiana als Estats Units. L'endemà, [[11 d'abril]] del [[1803]], pocs dies abans de l'arribada de Monroe, Barbé-Marbois oferí a Livingston tota la Louisiana, tret de només la ciutat de Nova Orleans, al preu de 15 mil·lionsmilions de dòlars.
 
Els representants americans estaven preparats per pagar fins a 10 mil·lionsmilions de dòlars per Nova Orleans i els seus voltants, però es van quedar sense paraules quan els fou ofert un territori tant extens per "només" 15 mil·lionsmilions de dòlars. Malgrat les instruccions que li havia donat Jefferson, Livingston va veure clar que el seu govern acceptaria una oferta com aquella.<ref>{{ref llibre |cognom=Malone |nom=Michael P. |coautors=Roeder, Richard B., Lang, William L. |títol=Montana-A History of Two Centuries |editorial=University of Washington Press |lloc=Seattle |pàgines=30 |isbn=0295971290 |any=1991}}</ref>
 
Els negociadors estatunidencs pensaven que Napoleó podia retirar la seva oferta en qualsevol moment, deixant els Estats Units sense cap possibilitat d'adquirir Nova Orleans. Per tant, van acabar acceptant el [[30 d’abril]]. El tractat es va signar el [[2 de maig]] del [[1803]]. El [[14 de juliol]] va arribar el document a [[Washington, D.C.|Washington]]. El Territori de la Louisiana era immens, i s'estenia des del [[Golf de Mèxic]] al sud fins a la [[Terra de Rupert]] al nord, i des del [[riu Mississippí]] a l'est fins a les [[Muntanyes Rocalloses]] a l'oest. Els Estats Units van doblar de cop el seu territori per un preu de menys de 3 centaus per acre. És veritat que la suma de diners no era massa important, en termes relatius, però per a un país jove com era [[Estats Units]], va representar un capital considerable i fins i tot es va haver d'endeutar per poder-lo pagar. Tanmateix, es pot considerar el negoci més rendible de la història. A més, la transacció es va fer sense que ningú sabés exactament les característiques del territori que uns venien i els altres compraven, ja que era una zona molt extensa encara inexplorada, i tampoc no existia cap tractat amb Espanya que determinés el límit entre aquest territori i el del Virregnat de [[Nova Espanya]]. Havia començat l'aventura del [[Far West]].
Línia 68:
 
== Finançament ==
El govern dels Estats Units va haver de desprendre's de 3 mil·lionsmilions de dòlars en [[or]] per començar a pagar la compra a França, i la resta en [[Bo del Tresor|bons del Tresor]]. A causa de la imminent guerra contra el Regne Unit, els bancs francesos no volien comprar ni negociar amb bons americans. Per tant, els diplomàtics americans Livingston i Monroe van recomanar les cases [[Barings Bank|Baring]], de [[Londres]], i [[Hope & Co.|Hope]], d'[[Amsterdam]], per que garantíssin la transacció davant el govern francès. Com que tenien la reputació de ser les dues firmes financeres més estables d'[[Europa]], i ja que [[Napoleó]] volia rebre els seus diners el més aviat possible, el ministre francès de Finances, [[François de Barbé-Marbois|Barbé-Marbois]], va negociar amb els dos bancs per convertir els bons que França volia rebre en metàl·lic. Desseguida que va rebre els bons americans, el govern francès els va vendre a Baring i a Hope amb descompte.
 
El document original de la compra de la Louisiana va estar exposat al vestíbul d'entrada de la seu del [[Barings Bank]], a [[Londres]], fins que aquesta entitat va fer fallida, el [[1995]], i ara el custodia l'entitat [[ING Group]], que va comprar Barings.<ref>{{format ref}} http://www.tuchdesign.com/case-studies/in-print.html</ref>