Compra de la Louisiana: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: sudest>sud-est |
m Corregit: mil·lions > milions |
||
Línia 33:
Mentrestant, Napoleó va haver d'[[Revolució haitiana|enfrontar-se a una sublevació]] a la colònia de [[Saint-Domingue]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Castañeda Fuertes |nom=Digna |cognom2=de la Nuez |nom2=Ada |cognom3=Feijóo |nom3=Alina |cognom4=Rubio García |nom4=Aurika |títol=La revolución haitiana, 1791-1804 |url= |llengua=castellà |editorial=Editorial de Ciencias Sociales |data=1992 |pàgines= |isbn=}}</ref> (actualment, la República d'[[Haití]]). Una força expedicionària a les ordres del seu cunyat [[Charles Victor Emmanuel Leclerc|Charles Leclerc]] havia intentat reconquerir el territori i restablir-hi l'[[esclavitud]]. Però una epidèmia de [[febre groga]] i una resistència ferotge dels haitians van destruir l'exèrcit francès. Napoleó necessitava estar en pau amb el [[Regne Unit]] per poder implementar el [[Tractat de Sant Ildefons (1800)|Tractat de Sant Ildefons]] i prendre possessió de la Louisiana. Si no, la Louisiana esdevindria una presa fàcil per al Regne Unit o, fins i tot, per als Estats Units. Però a l'inici del [[1803]] la guerra entre França i el Regne Unit semblava inevitable. L'[[11 de març]] del [[1803]], Napoleó començava a preparar-se per envair la [[Gran Bretanya]].
Napoleó [[Expedició de Saint-Domingue|havia fracassat en la recuperació]] d'[[Haití]]; en conseqüència, va abandonar els seus plans de reconstruir l'imperi francès a Nordamèrica. Sense els ingressos provinents del [[sucre]] de les colònies del [[Carib]], la Louisiana tenia molt poc valor per a ell. El [[10 d’abril]], Napoleó va dir al seu ministre de Finances [[François de Barbé-Marbois|Barbé-Marbois]] que estava considerant vendre la totalitat del Territori de la Louisiana als Estats Units. L'endemà, [[11 d'abril]] del [[1803]], pocs dies abans de l'arribada de Monroe, Barbé-Marbois oferí a Livingston tota la Louisiana, tret de només la ciutat de Nova Orleans, al preu de 15
Els representants americans estaven preparats per pagar fins a 10
Els negociadors estatunidencs pensaven que Napoleó podia retirar la seva oferta en qualsevol moment, deixant els Estats Units sense cap possibilitat d'adquirir Nova Orleans. Per tant, van acabar acceptant el [[30 d’abril]]. El tractat es va signar el [[2 de maig]] del [[1803]]. El [[14 de juliol]] va arribar el document a [[Washington, D.C.|Washington]]. El Territori de la Louisiana era immens, i s'estenia des del [[Golf de Mèxic]] al sud fins a la [[Terra de Rupert]] al nord, i des del [[riu Mississippí]] a l'est fins a les [[Muntanyes Rocalloses]] a l'oest. Els Estats Units van doblar de cop el seu territori per un preu de menys de 3 centaus per acre. És veritat que la suma de diners no era massa important, en termes relatius, però per a un país jove com era [[Estats Units]], va representar un capital considerable i fins i tot es va haver d'endeutar per poder-lo pagar. Tanmateix, es pot considerar el negoci més rendible de la història. A més, la transacció es va fer sense que ningú sabés exactament les característiques del territori que uns venien i els altres compraven, ja que era una zona molt extensa encara inexplorada, i tampoc no existia cap tractat amb Espanya que determinés el límit entre aquest territori i el del Virregnat de [[Nova Espanya]]. Havia començat l'aventura del [[Far West]].
Línia 68:
== Finançament ==
El govern dels Estats Units va haver de desprendre's de 3
El document original de la compra de la Louisiana va estar exposat al vestíbul d'entrada de la seu del [[Barings Bank]], a [[Londres]], fins que aquesta entitat va fer fallida, el [[1995]], i ara el custodia l'entitat [[ING Group]], que va comprar Barings.<ref>{{format ref}} http://www.tuchdesign.com/case-studies/in-print.html</ref>
| |||